Taylor Swift és Taylor Swift. Però, si fos un epitafi, es diria i seria "Un somni salvatge", ben segur. L'estrella americana es va coronar, dijous, al Santiago Bernabéu en el segon dels dos concerts que ha fet aquesta setmana a Madrid. Un xou impossible, tres hores i mitja d'ambició de la cantant en una exhibició artística i atlètica —ni en les millors nits de l'estadi del Real Madrid— que van fer realitat els somnis més salvatges dels 67.000 espectadors swifties, i servidor —desubicat—, entregats a la seva ídola per rememorar totes les eres.
"Totes les cançons que sentireu les associareu, per sempre més, a aquest concert. Prepareu-vos per una gran nit", augurava Swift en el tram inicial. El set-list de cançons no varia durant la gira i els swifties tenen la lliçó apresa —fins i tot han fet apunts perquè els menys avesats puguin dissimular—.
2min 32 sec.. We were LOUD today.. even more than yesterday and this queen deserved every applause and cheer 🧡 thank you for the most amazing nights Taylor #MadridTStheErasTour#TStheErasTour#N2pic.twitter.com/el4QqxMeyN
— tina (taylor’s version) (@bejeweledtina) May 31, 2024
hang these in the louvre (I had to 0.5 to get all the stage and screens in) #MadridTStheErasTour@taylornation13pic.twitter.com/mURXp3JcWs
— bex 🤍 TODAY!! (@heartofsmine) May 31, 2024
A les grades, els crits dels espectadors, afinats, engalanats i coreografiats. Tothom vol ser Taylor Swift. A l'arena, la Taylor amb 19 ballarins i dotze vestits preparats. I a més, un escenari que es transforma en oceà, una pantalla gegant, llums i fins i tot foc. Però tot centrat a fer brillar l'estrella del pop, que tant feia de ballarina com agafava una guitarra amb les mans o fins i tot es posava a treure acords des del piano.
Com marca el guió, Swift va començar amb Lover. No és el primer de l'ordre cronològic de les eres, però començar amb Miss Americana & the Heartbreak Prince o The Man o Lover (la cançó) és assegurar-se el tret. D'aquí va saltar a un dels seus primers àlbums: Fearless. Amb els hits You Belong With Me i Love Story que, tot i l'eufòria beatlemaníaca dels espectadors, van aguantar el tipus.
Els swifties són una de les figures menys cíniques que queden al món. Hi ha sectors que les han criticat per excessives, però segueixen a Taylor Swift com un acte de puresa. Al Bernabéu, tots lluïen vestits de les eres diferents— rematats amb purpurina i brillants— però amb sabates planes per poder ballar, els canells farcits de braçalets que s'intercanvien amb altres fans, sempre un nivell més d'il·lusió per la seva ídola quan apareixia un vestit nou o un petit gest de la cantant.
Per exemple amb 22, de l'àlbum Red, en què regala el seu barret a algun dels seguidors del concert. "Mai no m'havia divertit tant com ara", assegurava Swift que, aprofitant, la retrospectiva també ha fet rendició de comptes — qui sap si inspirada per l'amnistia, aprovada el mateix 30 de maig a la capital espanyola— i considerava que, l'exili de 13 anys sense actuar a l'Estat, ha estat un error: "M'asseguraré de no tornar-lo a cometre", maldava. Va fer les paus tancant l'era amb l'All Too Well de 10 minuts.
La felicitat de Taylor Swift
Tot i això, el ritme del concert era frenètic, per exemple amb la mala bava de Reputation, on dispara a tort i a dret contra la indústria musical. Des del Ready for it a Don't Blame passant per una gran interpretació de Look What You me Do. Des dels anys en què va estar al centre de les polèmiques Taylor Swift ha deixat de fer entrevistes. Va aprofitar el separador tranquil de Folklore i Evermore, dos àlbums bessons que va fer durant la pandèmia, per confessar-nos com havia canviat el procés creatiu en els dos treballs: va passar d'escriure sobre ella a inventar-se personatges.
Va ser un dels grans moments emotius de la nit, amb la correguda que sol fer a Augusti la interpretació de Champagne Problems que, com marca el guió del tour, va aixecar una ovació massiva, aquest cop de 2 minuts i 20 que va emocionar la cantant. Aquesta és la felicitat de Taylor Swift. La va seguir una diàspora d'indisposicions a la pista, molt visuals des de la grada a causa de les torxesvermelles que els serveis sanitaris feien servir per obrir-se pas.
Ni això va aturar el somni de Swift: "Ajuda si us plau", es va limitar a dir la cantant en dues ocasions, assenyalant la zona però sense aturar en cap moment el concert. Swift estava capficada en enllaçar cançó rere cançó del seu darrer àlbum, The tortured poets departament, com si fossin videoclips. I això que abans havia ficat encara més carn a la graella: els hits de 1989 com Blank Space, Shake it off i els somnis salvatges de Wilderest dreams.
“Especially Spain, you guys have supported me since the VERY beginning and I know that.” - Taylor’s opening speech to singing Debut “Our Song” x Fearless “Jump Then Fall” mashup as the first surprise song! 🥹 #MadridTStheErasTour
— Taylor Swift Updates (@SwiftNYC) May 30, 2024
pic.twitter.com/y2YUoqBthd
Les surprise songs van ser temàtiques dels orígens, perquè Taylor Swift diu que l'estat espanyol va ser dels primers a donar-li suport. A la guitarra va tocar Our song de l'LP Debut i Jump the fall, de Fearless. Al piano va interpretar King of my Hearth, de Reputation. A la recta final del concert, Swift encara tindria energia per tirar-se de caps a una de les comportes de l'escenari i fer un reguitzell de temes de Midnights. I prou. A l'Eras Tour no hi ha bisos ni encores, no es fa pregar, no li cal: Taylor Swift és Taylor Swift i jo podré explicar que he anat a un concert seu i ara en torno essent-ne creient.