Ni un euro per a Catalunya

Montoro presenta els pressupostos del 2012, que no preveuen recursos per pagar a la Generalitat la disposició l'addicional tercera que preveu l'Estatut. "No és el moment de finançar més despesa per qualsevol comunitat autònoma", es justifica

Publicat el 03 d’abril de 2012 a les 10:50
Cristóbal Montoro presenta els pressupostos generals de l'Estat al president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada, en un codi QR. Foto: ACN.

El projecte de pressupostos de l'Estat espanyol no preveu recursos per pagar la disposició addicional tercera de l'Estatut a Catalunya. "No és el moment de finançar més despesa per qualsevol comunitat autònoma", ha explicat avui el ministre espanyol d'Hisenda, Cristóbal Montoro. "És el pressupost que necessita tot Espanya per sortir de la crisi: tant Astúries com Catalunya. Els fons es queden on es queden, perquè no podem més. No és el moment", ha sentenciat.

El govern espanyol rebaixa dels 950 milions d'euros previstos l'any 2011 fins a 0 la partida per a les comunitats d'Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Catalunya i Balears "en compliment amb el que s'estableix en matèria d'inversions en els seus respectius estatuts d'autonomia".

El Govern esperava que almenys els 219 milions d'euros de l'addicional tercera corresponent a l'any 2009, i que s'havien de pagar aquest any, estiguessin consignats en aquests comptes. Aquesta era la condició de CiU per votar a favor dels pressupostos, a més d'una calendarització del pagament dels 759 milions del 2008.

En el seu conjunt, els pressupostos espanyols preveuen una retallada de 27.000 milions. A causa de la crisi, la partida d'interessos augmenta un 5,3%, fins als 28.876,03 milions, i esdevé la segona en importància, tan sols per darrere de les prestacions per desocupació. "Són uns pressupostos extraordinaris en termes de reducció de la despesa pública i d'increment d'ingressos en la línia de la situació extraordinària que travessa l'Estat espanyol", ha explicat.

Crítica a CiU

Segons Montoro, aquest pressupost "arriba on arriba sense qüestionar les previsions estatutàries". "Estem en un moment extrem, límit i excepcional si es vol" i "per tant esperem la capacitat de comprensió de tots els grups polítics i sobretot que no condicionin la seva postura a priori abans de conèixer aquest pressupost".

En aquest punt, Montoro ha introduït una crítica a la postura de CiU. "Quan coneixem les seves condicions sembla que no els importa la resta, i la resta", quan "la resta és fonamental per al finançament dels serveis públics de Catalunya i per superar la crisi econòmica a Catalunya i a tot Espanya".

Gairebé 1.000 milions pendents

Segons el projecte de llei de pressupostos que ha penjat el Ministeri d'Economia a la seva pàgina web, la partida per a les comunitats d'Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Catalunya i Illes Balears "en compliment amb el que s'estableix en matèria d'inversions en els seus respectius estatuts d'autonomia" està a zero, és a dir, ni un euro per pagar la disposició addicional tercera corresponent a l'any 2009 (219 MEUR) i que s'havia de pagar aquest any.

Evidentment, tampoc hi ha recursos de moment per pagar el deute dels 759 MEUR de l'addicional tercera del 2008, que s'havien d'haver abonat a la Generalitat l'any 2011. I és que en els comptes de l'any passat, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va consignar 950 MEUR per aquesta qüestió, però el PSOE mai va fer efectiu el pagament.

Llavors, el Govern va carregar durament contra Zapatero per aquest incompliment i va patir problemes de tresoreria per no haver rebut aquests recursos. Fins i tot el PP, tant des de Catalunya com en l'àmbit estatal, va criticar que no es paguessin els deutes a la Generalitat. Els populars, però, mai van aclarir si inclourien aquests 219 MEUR ni tampoc si pagarien els 759.

Des de CiU, el seu portaveu al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va condicionar fa uns dies el seu "sí" als pressupostos de l'Estat al fet que incloguessin els 219 milions corresponents al 2009. Duran ja donava per fet el pagament dels 759 MEUR ja que l'Estat, segons va explicar, va signar un acord a la comissió bilateral del 19 de juliol de l'any passat amb Catalunya que l'obliga a pagar.

Malgrat tot, la Generalitat ha fet els seus propis comptes incloent l'ingrés dels 219 MEUR, però no els 759 milions, ja que es tracta ja d'un deute de l'any passat.