"Hem posat damunt la taula que el món potser l'hem de veure des d'una visió de postcreixement". Així s'expressava Antoni Cañete, el president de la Pimec, la patronal que representa les micro, petites i mitjanes empreses i autònoms de Catalunya, en la presentació del debat empresarial amb diferents candidatures a l'alcaldia de Barcelona: Ernest Maragall per Esquerra Republicana de Catalunya, Ada Colau per Barcelona en Comú, Jaume Collboni pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Xavier Trias per Junts per Catalunya i Daniel Sirera pel Partit Popular. L’acte portava per títol La Barcelona futura: econòmica i social i va tenir lloc el dilluns 24 d'abril. 

Postcreixement. Costa imaginar què va passar pel cap de la majoria de les candidatures quan van escoltar aquest concepte utilitzat per Cañete. El president de la Pimec va apuntar com entenien aquest concepte des de la seva organització. Caldria aprofundir-hi i veure la feina que va explicar que han fet sobre ell. Cañete va voler deixar clar, això sí, que estem en un temps en el qual no podem continuar creixent com ho hem fet fins ara, com continuem fent-ho. Va exposar que necessitem continuar creixent per mantenir l'estat de benestar, però cal tenir present el desafiament de la sostenibilitat i els reptes ecològics. És a dir, s’assumeix que no podem créixer com estem fent i que necessitem continuar creixent. És possible? En aquest sentit, es va apuntar a l’anomenada economia circular i poca cosa més. 

[noticiadiari]2/253576[/noticiadiari]

Postcreixement és un concepte que s'està utilitzant des de fa temps, però encara és dominant la idea que hem de continuar creixent i costa trobar qüestionaments del model de creixement que hem viscut i encara vivim. Els indicadors que s’utilitzen de manera majoritària des de governs, partits, món empresarial i mitjans de comunicació són aquells que responen a la idea de creixement que ha estat la dominant i continua sent-ho. Es va veure també en el mateix debat de Pimec. Referències al PIB, ampliació de l’aeroport, més turisme (de qualitat això sí)... I no deixar de repetir quan faci falta la paraula sostenibilitat. Sostenibilitat, sostenibilitat, sostenibilitat... Però creixement, creixement, creixement. 

Aquest concepte de creixement no incorpora la sostenibilitat més enllà de ser una crossa legitimadora. La sostenibilitat és la idea feble que acompanya la forta que és el creixement. Però si estem en temps de postcreixement, la sostenibilitat hauria de ser la idea forta i el creixement s’hauria d’entendre com allò que faci possible una vida sostenible que eviti l’augment del canvi climàtic i reverteixi les crisis que vivim. Encara es parla de creixement com un resultat numèric més enllà de les implicacions que pugui tenir. Augmenta el turisme, genial. No mirem les implicacions mediambientals, de gentrificació a la ciutat, de precarització laboral en el sector... Tindrem un aeroport amb més vols, genial. No mirem cap de les altres implicacions.... Tot això quan Nacions Unides i l’IPCC, el panel internacional de científics que investiguen el canvi climàtic, ens diuen que hem de reduir les emissions ja. Ara. Això és el postcreixement. Ja no podem continuar creixent en emissions i no deixem de fer-ho i en l’acte de Pimec aquest debat no va estar present. L’alcaldessa Colau va quedar en massa ocasions en minoria absoluta i això no és una bona notícia votem a qui votem, quan allò que necessitem són mesures més ambicioses i decidides. 

[noticiadiari]2/256034[/noticiadiari]

El primer de maig d’aquest 2023 ha estat marcat per reivindicacions d’augment salarial en el context d’inflació i pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora. Una reivindicació justificada. Però de la mateixa manera que Pimec ha començat a treballar el concepte de postcreixement, els sindicats, que segur que també el tenen treballat, hauran de portar-lo a les seves reivindicacions. El moviment obrer i sindical serà clau per a la transformació que cal fer. El postcreixement implicara avançar cap a una prosperitat que no pot estar fonamentada en el creixement que hem conegut. No n’hi ha prou amb repartir els resultats del creixement. Una societat com la nostra necessitarà que amplis sectors de la població facin seves les reivindicacions vinculades al postcreixement i a les crisis climàtiques i socials que vivim i així els partits polítics canviïn de posició.   

Com ja ve passant des de fa uns anys, fruit del guany de la centralitat de les idees ecologistes i de les preocupacions per les crisis climàtiques que ja vivim, el conjunt dels partits polítics defensen públicament una posició que diu estar en contra del canvi climàtic i a favor de la sostenibilitat. Però més enllà de les declaracions i d'algunes polítiques, es difícil entrar en allò essencial. Necessitem entrar en el debat i les pràctiques d’alternatives al creixement que hem conegut des del postcreixement que avui és una realitat que no podem negar. L'economista Tim Jackson, autor de Postcreixement (Arcàdia, 2022) escriu: “La riquesa a què aspirem ha estat comprada a un preu que no podem pagar. El mite que ens sostenia ens està portant a la perdició”. D’aquí a pocs dies Tim Jackson serà a la Fira Literal, el 22 de maig a la llibreria Finestres. Pot ser una bona ocasió per aprofundir en el postcreixement i seguir en el camí de passar de les bones intencions i les boniques paraules a les polítiques concretes.