La concreció de la data i la pregunta és un pas més per fer efectiu, el proper 1 d'octubre, l'exercici del dret a decidir. Una cita al calendari que és raonable i que s'ajusta a les perspectives marcades pel propi president amb una pregunta que, si bé pot molestar alguns sectors més dretans, és coherent amb tots els documents, tant de partits com del Parlament, aprovats fins ara. L'"estat independent en forma de república", que us vam avançar dimecres a NacióDigital, està pensat per atreure sectors de l'electorat que se sentin interpel·lats pel repartiment de cartes que, en molts àmbits, implicaria un canvi de règim com el que es planteja.

En alguns sectors del PDECat hi havia cert temor a citar la república catalana a la pregunta per les connotacions que pot tenir en la nostra història recent i citaven, per exemple, les Terres de l'Ebre, on la guerra civil encara es metabolitza, podria tenir "mala premsa". Però no sembla, i així ho acabat assumint i defensant la formació que comanda Marta Pascal, que sigui adequat buscar-hi connotacions ideològiques massa d'esquerres: França és una república des de fa més de 200 anys i la podria haver presidit Marine Le Pen. D'aquí a l'octubre l'independentisme navegarà en un mar d'adversitats de tot tipus fruit d'unes majories poc clares i de l'actitud de l'estat. S'haurà d'aplicar amb el màxim d'intel·ligència per escapar als embats de Rajoy i amb altes dosis d'empatia per garantir l'amplitud de la convocatòria.

Els discursos de Puigdemont i Junqueras d'aquest divendres a Palau s'han focalitzat en presentar el referèndum unilateral com l'única sortida davant d'una Espanya que no només és un estat ineficient sinó que, a més, és una estructura política que talla sistemàticament les ales a les aspiracions polítiques dels catalans, la darrera, la del referèndum. És cert és que aquest és un discurs que en els darrers anys ha funcionat i que ha sigut capaç de fer creuar el pont a molts descontents amb el funcionament de l'Espanya asfixiant dels anys de la crisi. Són ja una gran majoria, siguin o no independentistes, els catalans que es lamenten de "no tenir estat".

Toca, com deia, intel·ligència i empatia. I empatia vol dir claredat però també generositat amb el que dubta i ser capaços d'explicar les possibilitats d'incrementar el benestar dels catalans que els donaria ser una república independent. Les urnes, el cens, el punt de votació... Tot és important i necessari, i el govern de Puigdemont i Junqueras ho haurà de resoldre i explicar quan i com toqui. Però no serà la logística electoral la que farà vinculant el referèndum: ho serà que assisteixin a les urnes molts més catalans que els 2,3 milions del 9-N. Aquest diumenge Puigdemont i Junqueras donen formalment el tret de sortida a la campanya del sí en un acte organitzat per les entitats sobiranistes a Montjuïc i després els veurem junts en una entrevista a TV3. La imatge d'unitat suma més enllà dels petits desajustos, condemnats a no passar de nota a peu de pàgina, del dia a dia. Ara els tocarà excel·lir en la formulació d'un discurs positiu.