El passat 8 de juny es van commemorar els 10 anys de la plataforma ciutadana No Més Morts a la C-55. Sí, "commemorar", perquè de "celebrar", res de res: que ho diguin a les persones que s'han deixat la vida en aquesta carretera. De fet, si recordem aquesta data és, en part, perquè volem homenetjar totes les víctimes, tant aquelles que han acabat morint en accidents com les seves famílies i amics. Però no només això: remarcar la data en què la plataforma va complir el seu desè aniversari també té un altre objectiu, i és el de fer caure la cara de vergonya als i les responsables que, hores d'ara, encara no tinguem una solució veritable i ferma al problema de la C-55. 

Lluny d'això, de l'únic que han estat capaços durant aquesta dècada ha estat de muntar una espècie de ratera que evita els xocs frontals en un tram concret del vial. No cal dir que es tracta d'un autèntic pedaç que no evita, en cap cas, els accidents constants -encara que siguin de menor gravetat- ni les retencions diàries; unes retencions, remarquem-ho, que causen seriosos problemes als serveis d'emergències cada cop que hi ha algun incident. I és que és pràcticament impossible, per un vehicle de servei, poder circular per la C-55 quan hi ha embussos, perquè estem parlant d'una via molt estreta. 

La plataforma va fundar-se fa deu anys arran de la tristor i indignació que va despertar entre la ciutadania un dramàtic accident que va provocar la mort de dues persones. No era el primer que es donava, ni el segon. N'hi havia hagut molts altres, anteriorment. El que va estimular el naixement de la plataforma va ser el fet que en aquell tràgic sinistre va perdre-hi la vida l'Alek, un nen de 4 anys i veí de Castellgalí, juntament amb el Francisco, de Manresa. L'entitat va anar gestant-se de manera espontània amb la creació, primer de tot, d'una pàgina de Facebook en la qual s'hi van adherir moltes persones. 

El "Ja n'hi ha prou!" va escampar-se entre la societat. I llavors van començar les reunions amb les autoritats: polítics locals i comarcals; responsables de torn de la conselleria de Territori (senyors Recoder, Vila, Rull i Calvet); secretaris i directors de la conselleria... També hem participat en reunions de comissions al Parlament de Catalunya i formem part del Consorci Viari de la Catalunya Central. El que ens falta és trobar-nos amb el nou conseller, Jordi Puigneró.

A banda d'aquesta tasca més institucional, també hem protagonitzat talls de carretera cada vegada que ens arribava la notícia d'un nou accident amb víctimes mortals. Aquest va ser un compromís que des de la plataforma vam agafar per protestar contra l'elevada sinistralitat del vial i que des del primer dia va rebre el suport de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa (FAVM). Els estem immensament agraïts perquè s'han implicat en tots els actes i accions reivindicatives i de protesta. 

Abans d'acabar aquest article commemoratiu m'agradaria recordar que després de 10 anys seguim tenint, més que mai, la C-55 saturada de d'automòbils (més de 42.000 vehicles diaris [v/d] a l'entrada de Manresa; 33.000 v/d a Castellgalí, i més de 28.000 v/d a Olesa). Són xifres que van a l'alça cada cop més, mentre que per contra, a l'autopista C-16, el nombre de cotxes que hi passen no fa més que disminuir (actualment 12.000 v/d) malgrat les bonificacions. Per no parlar de l'esperada i ad eternum ajornada unió amb la B-40, que torna a no tenir data de finalització. 

I sí, potser l’accidentalitat ha baixat en gravetat, però no en nombre d'incidents. Sense anar més lluny, l’any 2020 (malgrat la baixada de mobilitat per la pandèmia) va registrar-se, a la C-55, una víctima mortal; 11 ferits greus, i 105 de lleus. Recordem que els accidents sense víctimes, que només provoquen materials, no surten a les estadístiques (tot i ser-ne molts). 

Polítics nacionals, comarcals i locals, tingueu un acte de valentia i no negueu més la duplicitat d'una carretera saturada, perillosa i ancorada en el passat de la seva construcció, l'any 1974. No ens enganyeu més amb solucions inexistents o fantasioses; ni amb vinyetes a l'aire ni amb més bonificacions. 

Desdoblem la C-55; ja tenim els tres projectes fets. Només cal adjudicar-ne les obres.