Un fantasma recorre el món. És a tot arreu, qui el troba el sap reconèixer, però costa acordar-ne una descripció comuna. L’espectre del populisme assetja i espanta les democràcies occidentals, però què és el populisme? Quins són els seus ingredients? N'hi ha molts, i no sempre es donen tots, però els deu que s'enumeren a continuació no fallen gairebé mai.

1) Hiperlideratges emocionals, llàgrimes adolescents. Lideratges forts i emocionals, tan sòlids portes endins com impotents portes enfora. El populisme genera unes adhesions als lideratges propis que recorden el lligam de les fans amb les boy bands adolescents. Capaços d'esquivar, des del victimisme, acusacions i taques que haurien acabat amb la vida política de qualsevol líder tradicional. Els lideratges populistes gaudeixen d'una impunitat gairebé total entre els seus seguidors perquè qualsevol denúncia, vingui d'on vingui, serà sempre vista com una persecució.
 
2) El poble i la gent, protagonistes indeterminats. La democràcia tradicional s’adreçava als ciutadans i el personalisme va combatre els totalitarismes des del valor de la persona individual, però el populisme s'estima més apel·lar a col·lectius indeterminats tan esquius com indiscutibles. El poble ho vol. La gent ho demana. Això surt de baix. De la massa a la multitud.

3) Contra les elits, siguin el que siguin. De vegades són els rics, de vegades els intel·lectuals i, algun cop els alts funcionaris, però l'assenyalament d’una casta privilegiada que posa traves al projecte populista sempre hi és. La casta és l'enemic i actua sempre seguint interessos egoistes, ocults i inconfessables.
 
4) Traïdors, traïdors a tot arreu. El populisme té una tolerància a la crítica entre reduïda i nul·la. Exigeix una adhesió gairebé total. La crítica mai pot venir de dins perquè qui la fa serà expulsat automàticament del cercle del nosaltres. Traïdors, renegats, covards i botiflers. El cicle no s'acaba mai i el grup dels purs es fa cada cop més petit.
 
5) Realitat boirosa, realitat simplificada. La realitat no existeix, la realitat és un relat. L’evidència més sòlida es presentarà com una manipulació, conspiracions de les elits a tots arreu, i les ganes de creure dels seguidors faran la resta. Els relats del populisme sempre són més simples i plans que la presumpta realitat que contradiuen sense despentinar-se.
 
6) L'adulació de les masses, missatges complaents. Els relats del populisme són simples i plans, sí, però són alguna cosa més, són complaents. Costa molt poc convèncer algú quan li expliques exactament allò que vol sentir i serà pràcticament impossible, quan s’ho ha fet seu, que assumeixi que allò tan dolç potser no era del tot cert.

7) Ni límits ni cotilles, pervertir les institucions. Pel populisme el poder és gairebé un absolut i la idea que les institucions estan pensades per limitar-se entre elles i evitar excessos costa molt de pair. Qualsevol institució, qualsevol, serà menystinguda i atacada, si fa d’obstacle a les pretensions del populisme.
 
8) El pa sencer, negociar és vendre’s. Negociar és rendir-se, negociar és vendre’s, negociar és caure en un intercanvi de cromos que rebaixa la dignitat de les pròpies conviccions. Pel populisme pactar, transigir, acordar, cedir, només s’explica des de la covardia o la traïció.
 
09) El projecte redemptor, entre Fàtima i Lourdes. Una sola idea amb qualitats màgiques que permetrà resoldre gairebé tots els problemes. Els populismes treuen en processó un Gran Projecte Redemptor com qui passeja el Sant Cristo Gros. Un objectiu que per difícil i complex que pugui ser, es presentarà sempre tan senzill com prémer un botó i bufar i fer ampolles. El populisme pot pervertir la idea més bella, legítima i necessària convertint-la en un tòtem maleït.

10) Eixams digitals, tempestes de merda. Bots, comptes falsos, eixams digitals orientats contra els adversaris i tempestes de merda (shitstorms) a tort i a dret. Twitter i les xarxes socials han canviat la política, però el populisme en fa un ús especialment intens, retort i desacomplexat. Els porcs se senten còmodes a la cort. Oi, Joana?