Hi havia un altre plantejament possible de la Diada per part de l’ANC, que hauria estat molt més fidel als seus orígens. Alguna cosa més o menys com la següent: “Creiem que els principals obstacles per a l’avenç del projecte independentista són la manca d’unitat estratègica entre les forces polítiques, els interessos partidistes i la lluita pel poder autonòmic. Deplorem aquesta situació i, com a organització de masses de l’independentisme, fem una crida a suspendre les hostilitats almenys per un dia i caminar tots plegats darrere d’una mateixa pancarta per tornar a demostrar a l’estat espanyol, al món i a nosaltres mateixos que, malgrat les dificultats i la divisió interna, el moviment independentista conserva la seva capacitat de mobilització al carrer i, quan va unit, és capaç de fer grans coses”.

Un enfocament com aquest no només hauria fet enrojolar els partits, sinó que hauria convocat moltíssima més gent de la que finalment anirà a la manifestació de l’11S. Però una cosa així ja és impossible per part de l’ANC, perquè –legítimament– l’entitat té una agenda política particular cada cop més explícita dirigida a la creació d’un quart espai electoral independentista. Aquest espai, confluència de l’ANC amb independents i, probablement, amb el sector de Laura Borràs cridat a escindir-se de Junts, pretén “passar per sobre” dels partits, considerats la font de tots els mals i protagonistes d’una rendició davant l’estat. Un plantejament populista de manual però a la catalana, que vol treure profit del cabreig i la frustració provocats pel desenllaç de la crisi de 2017, i que ho fa –com tots els populismes d’arreu del món– pescant a les aigües de l’antipolítica.

Tots els actors cridats a constituir aquest quart espai estan fent la seva part de la feina. Els influencers independents, utilitzant les xarxes socials de forma sistemàtica per incrementar el mal humor del nucli més excitat del moviment amb qualsevol excusa, incloent-hi les fake news si fa falta. La nova direcció de l’ANC, orientant la manifestació de la Diada de forma explícita contra els polítics. I Laura Borràs, parlant dels partits a l'UCE de Prada com si ella no en presidís un, i forçant Junts a una consulta a la militància sobre la continuïtat al Govern que només pot acabar debilitant el seu espai polític: o bé perquè la formació surt de l’executiu contra la voluntat de la grandíssima majoria dels seus quadres, o bé perquè es queda en el govern de coalició i això provoca una escissió cap al quart espai liderada per ella mateixa.

La gent de Junts que es vol quedar al Govern contempla la situació entre preocupada i atònita. El soroll tapa iniciatives intel·ligents i necessàries com la del conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, que aquesta setmana presentava les xifres actualitzades de l’espoli fiscal: 20.000 milions d’euros que se’n van i no tornen cada any. Tornant a parlar d’aquest escàndol i posant-lo a l’agenda, Giró –el perfil més semblant a Artur Mas de l’univers juntaire– marca un camí políticament fèrtil, que permetria recuperar la iniciativa política si hi hagués una mica d’intel·ligència col·lectiva. La mateixa intel·ligència col·lectiva que es troba a faltar quan mig Govern es despenja de la taula de diàleg debilitant la posició catalana, o quan l’altre mig fa veure que no hi ha un president a l’exili que és un actiu internacional.

Potser la creació d’un quart espai on es reuneixin els més purs i cridaners permetrà que els partits grans de l’independentisme puguin tornar a treballar plegats de forma constructiva i sensata, compartint govern i aprofitant, cadascun, les millors idees i actius de l’altre. No sembla una tesi descabellada. De vegades, per tornar a enlairar-se, el millor és deixar anar llast.