Els cribratges poblacionals és una de les estratègies sanitàries més eficaces i equitatives per la detecció de malalties entre subgrups poblacionals, en fase asimptomàtica. El cribratge de càncer de mama redueix la mortalitat un 30% en dones de més de 50 anys. A Catalunya el cribratge poblacional públic es recomana a les dones entre 50 i 69 anys i es detecten entre 5 i 10 càncers de mama per 1.000 mamografies. Hi ha propostes per ampliar l’edat del screening de 45 a 75 anys en els cribratges de càncer de mama i còlon.
El sistema sanitari a Catalunya té establert diferents cribratges: cribratge prenatal i neonatal de 25 patologies, cribratge neonatal auditiu, cribratges de càncer de mama, colorectal i detecció de càncer de coll de cèrvix i altres cribratges de malalties infeccioses o marcadors tumorals. El cribratge de càncer de còlon amb detecció de sang oculta amb femta prevé el càncer en molts casos en lesions poliposi precanceroses. La detecció de papil·lomavirus humà prevé el carcinoma de càncer de coll de cèrvix.
A Catalunya, l’any 2024, es van diagnosticar 5.439 casos de càncer de mama, que representen el 29% dels tumors en dones i a prop del 80% eren dones de més de 50 anys. La distribució dels càncers de mama i la mortalitat va ser la següent: 19 casos en menors de 29 anys, sense cap cas de mort; 1.137 entre 30 i 49 anys i 82 dones mortes; 2.625 entre 50 i 69 anys i 335 casos de morts; 1.658 casos en dones de més de 69 anys i 554 dones mortes. La supervivència a cinc anys és del 90% i el 84% després dels deu anys. Varen morir 1.080 dones de càncer de mama. La incidència de càncer de mama s’ha d’estabilitzar amb certa tendència a la baixa i cal seguir el comportament els anys entrants.
El programa de detecció precoç de càncer de mama va iniciar-se de forma significativa l’any 1996 i va assolir l’any 2003 la cobertura per invitació del 100% de la població diana de dones entre 50 i 69 anys.
L’any 2023 es van convidar 443.608 dones de 50 a 69 anys a fer-se una mamografia. El 66% va fer-se la prova, 292.881 dones i va permetre detectar-se 1.465 càncers de mama.
Cal revisar la participació de les dones al programa continuadament. L’adhesió és més alta en territoris de ciutats mitjanes i d’àmbit rural. Com a exemple a Osona el cribratge públic arriba a més de 80%. La participació en el programa públic de cribratge de càncer de mama és més alta en dones de classe treballadora i mitjana i les dones de renda més alta utilitzen amb major proporció el sistema privat. Si analitzen la ciutat de BCN s’observen diferències de participació entre districtes. L’any 2023 varen ser convidades a participar 101.628, i van participar el 50,4% i sí que sumem els que varen participar en altres programes privats arriben el 66,8%. Els districtes de BCN de Sant Martí, Sant Andreu, Horta-Guinardó, Nou Barris presenten participacions en l’àmbit públic superiors a 60-67% i en districtes com Sarrià-Sant Gervasi no arriba al 30% i una alta participació en la sanitat privada.
Al llarg dels darrers trenta anys a Catalunya el nombre de dones que accedeixen a mamografies segons nivell de renda és pràcticament el mateix. El programa de cribratge ha sigut un element determinant. Segons dades de l’ESCA (Enquesta de Salut de Catalunya), l’any 1994 el 38% de dones de renda alta es feia una mamografia periòdicament i un 20% de les dones amb renda baixa. L’any 2017. El 92% de les dones de renda alta i mitjana i el 87% de renda baixa. L’any 2023, el 93% de les dones de renda alta, el 92% de renda mitjana i el 91% de renda baixa.
En el cribratge de càncer de còlon el camí cap a l’equitat per renda és similar. L’any 2012, el 25% de les persones de renda alta i mitjana es feien una prova de sang oculta en femta i només el 16% de persones de renda baixa, l’any 2023 el 73% de renda alta, el 67% de renda mitjana i 60% de renda baixa.
La Unió Europea aconsella ampliar les edats del cribratge de càncer de mama, de 45 anys a 75 anys, augmentar la participació fins al 90% com a mínim i la seva fidelització. Algunes comunitats autònomes espanyoles han iniciat el canvi de manera progressiva: Galícia, País Basc, Castella i Lleó, València, Múrcia, Comunitat de Madrid.
Catalunya va iniciar el programa de cribratge de càncer de mama fa gairebé 30 anys i els resultats actuals són solvents i han contribuït a la igualtat del pronòstic, disminuint l’escletxa per determinants socials, culturals i econòmics.
Catalunya ha de disposar dels recursos econòmics, tecnològics i humans per la millora continuada i per ampliar les franges d’edat del cribratge de càncer de mama. La IA pot ajudar a la lectura de les imatges. Tenim altres reptes: cribratges sistematitzats de pulmó, pròstata i estómac. Ampliar les proves de cribratge de càncer de còlon de 45 a 75 anys. Altres cribratges fora de l’àmbit del càncer com el screening auditiu en adults a partir dels 55 anys o cribratge d’osteoporosi en dones menopàusiques. Sí que tenen evidència científica els cribratges poblacionals són cost-eficients, milloren la qualitat de vida i amplien els anys de vida saludable.