Aquest any en farà 15 de les mobilitzacions del 15 de maig de 2011 i el període que van impulsar. 15 reflexions per pensar allò que va ser i la seva possible vigència.
1. Les manifestacions del 15 de maig de 2011, que es van convertir en acampades en diferents municipis, van significar un gran trasbals social per la quantitat de suport social que van arribar a generar. Fins al punt que, a poques setmanes d’eleccions municipals del 22 de maig, cap partit s’hi posicionava en contra. Tothom en volia treure profit.
2. Quinze anys després, semblaria que allò viscut durant aquells mesos, anys, no té cap interès. Si ens fixem en els aniversaris que s’han anat complint no hi ha una clara reivindicació i caldria pensar bé què explica que Vox en reclamés la seva herència l’any 2020 i afirmés que el seu projecte no decebria com sí ho havien fet els partits sorgits del 15-M.
3. El període de mobilització del 15-M es va fonamentar en dues idees principals: la reclamació de democràcia real ja i la crisi de representació per part dels partits polítics. Érem en uns anys de retallades i polítiques d’austeritat per part de govern del PSOE i amplis sectors de la ciutadania van reclamar una política que fes possible la democràcia real i que no retallés la vida.
4. El 15M es pot interpretar com altres períodes de la història en els que una part de la població surt als carrers i les places per fer saber als poders que volen canvis importants. Són períodes que busquen ampliar drets i llibertats. Aquests períodes sempre resulten incòmodes i acostumen a voler ser cooptats o invisibilitats pels diferents poders.
5. Durant els primers dies del 15-M, des de posicions contraries al govern de José Luis Rodríguez Zapatero, hi ha qui va voler presentar la mobilització com propera a posicions de dretes o fins i tot d’extrema dreta. El PSOE no se la podia fer seva, tampoc partits que estaven a la seva esquerra... Des de la mobilització es va dir que no eren ni de dretes ni d’esquerres. Un lema que potser no es va entendre massa bé, però plantejava que la distinció a la política institucional entre dretes i esquerres, entre PP i PSOE, era profundament insatisfactòria i inútil. Ni “dretes” ni “esquerres” estaven solucionant els problemes de la ciutadania ni creaven la democràcia real necessària.
6. Les mobilitzacions del 15-M no van sorgir pensant en una traducció política institucional clara. A les municipals del 22 maig de 2011 a Barcelona el PSC perd l’alcaldia i guanya CIU, a les eleccions al govern espanyol del 20 de novembre de 2012 guanyarà el PP amb Mariano Rajoy... Al 2014 naixerà Podemos, Guanyem Barcelona...
7. Sense el 15-M no es pot entendre que Ada Colau guanyi les eleccions a l’alcaldia de Barcelona el 2015, ni els bons resultats a les europees de Podemos el 2014, ni l’entrada de la CUP al Parlament el novembre de 2012... El 15-M no havia sorgit per fer política institucional, però sense el 15-M no s'entén aquesta evolució de la política institucional.
8. Sense el 15-M tampoc no es pot entendre que el PSOE arribi a un acord amb Unidas Podemos per fer un govern de coalició després de les eleccions de novembre 2019. Ja havien passat anys del 15-M, però part dels seus impactes encara es podien notar.
9. Però una de les grans paradoxes del 15-M és que qui es va aixecar contra el govern del PSOE el 2011, 8 anys després, el 2019, acordava un govern de coalició amb el mateix partit. És a dir, quan arriben a poder governar ho fan amb qui no compartien les seves polítiques i la seva maner de fer política. Per aquesta paradoxa es poden explicar part de les tensions existents i les dificultats per poder avançar en les seves reivindicacions. També per això es poden explicar alguns dels canvis en les posicions del PSOE i d’Unidas Podemos, i això també afecta a la CUP i a la seva relació amb CiU-Junts.
10. Sense el 15-M no s’entendria la importància de la mobilització pel dret a l’habitatge i algunes de les mesures que s’han pres en aquesta direcció des de diferents governs: Barcelona, Catalunya, Espanya... Mesures insuficients davant dels enormes interessos econòmics que hi ha en el sector immobiliari, però que abans no s’havien ni plantejat.
11. La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca havia nascut el 2009, però tindrà un gran desenvolupament amb motiu del període de mobilitzacions del 15-M i això continua amb el Sindicat de Llogateres i els diferents col·lectius que treballen en aquest àmbit de reivindicació. La política institucional no és l’ànima del 15-M. L’ànima, o les ànimes, del 15-M són a les places i no als palaus.
12. Tot i que la política institucional atrau gran atenció, no entendrem què ha suposat el 15-M sense anar més enllà d’aquest àmbit d’actuació. El 15-M ha contribuït a importants canvis culturals, al qüestionament de les idees dominants, a imaginar alternatives possibles... Ho ha fet de manera semblant a com altres moments de la història ho han contribuït a fer anteriorment i a com, probablement, altres ho faran en el futur.
13. La dificultat per concretar victòries que siguin vistes com avenços rellevants pel conjunt de la població pot explicar la percepció d’insatisfacció, fracàs, derrota, o engany, de part de la població que va donar suport a aquestes mobilitzacions. Això no significa que no es continuïn pensant que aquestes reivindicacions, que aquestes idees, són necessàries.
14. La història també ens mostra que el projectes reaccionaris, el mateix Feixisme, creixen després dels intents de transformacions que busquen crear drets, llibertats, democràcia. Ho podem veure durant el segle XIX, durant el segle XX, a la República de Weimar, a la Segona República, a les mobilitzacions dels anys seixanta i setanta a diferents països. Ho veiem ara i aquí. També en relació al moviment independentista que té característiques comparables amb el 15-M.
15. Ara que es compleixen els 15 anys pot ser un bon moment per pensar en les aportacions de les mobilitzacions per crear democràcia en una societat on no ens en falta, on tenim pendent crear-ne. El dret a l’habitatge n’és una bona mostra, però també hi ha altres àmbits on continua fent falta la democràcia real que reclamava el 15-M. Més enllà de les idees i les opcions polítiques de cadascú, sempre és necessari pensar què podem fer per crear la democràcia que no tenim, per aconseguir crear més drets, igualtat i llibertat. Bé, sempre és necessari, a menys que no compartim els valors i els principis de la igualtat i la llibertat que haurien de fonamentar la democràcia.