Cada any que s'acaba hagués pogut ser millor i a cada any que comença li adjudiquem unes expectatives molt elevades malgrat saber que els humans espatllarem els bons desitjos els primers dies.
Les barbaritats inherents a les guerres han impactat les nostres retines i consciències. Les guerres són l'expressió més descarnada de les decisions dels governs i encara que cada vida val el mateix i totes tenien projectes i amors per viure, no és la mateixa responsabilitat la dels que envaeixen que la dels que es defensen.
Putin simularà una jornada electoral ara que els seus aparells de control han impedit a la darrera candidata opositora presentar-se a les eleccions els mateixos dies que coneixíem que l'altre opositor era traslladat a l'extrem més extrem de Sibèria.
Netanyahu no va envair Gaza només com a resposta als fets del 7 d'octubre protagonitzats per Hamàs; una acció implacable contra els palestins era quasi inevitable quan va aferrar-se al càrrec i va entregar la seguretat nacional a l'extrema dreta nacionalista, racista i ultra religiosa.
I, malgrat tot, les bombes cauen lluny i encara que la política catalana i espanyola ha tingut episodis greus, les democràcies del món s'han mostrat fortes i han aguantat viratges i giravolts.
Durant l'any 2024 Trump podria guanyar les eleccions als EUA, tot i els seus discursos on parlar d'eliminar comunistes i altres 'feristeles', la Xina i l'Índia intentaran disputar-se la 'colonització econòmica' de bona part de l'hemisferi sud.
La geopolítica tindrà més pes en la nostra cistella del mercat que l'esforç de moltes persones del sector primari per eliminar els intermediaris o denunciar pràctiques irregulars de pactes de preus de les cadenes distribuïdores.
Argentina, Països Baixos, Itàlia, Hongria continuaran aplicant mesures populistes que aboquen al trencament de la cohesió social i a la pèrdua de serveis públics...
I malgrat tot, quan comença un any hem de renovar el compromís de ser actius en una comunitat d'humans que majoritàriament vol un món més just i lliure.
Per això aquests dies m'agrada recordar l'autor que va posar alegria a Nadal i que aquests dies sempre rellegeixo algun passatge. Charles Dickens va morir el 1870. El diari que va ajudar a fundar va repartir un epitafi en el qual s'afirmava que era un simpatitzant dels pobres, els que pateixen i els oprimits.
En la seva obra Una història de dues ciutats afirmava: Visc en el millor dels temps possibles i també en el pitjor. És l'edat de la saviesa i també de la bogeria; l'època de la fe i de la incredulitat; l'era de la llum i les tenebres; la primavera de l'esperança i l'hivern de la desesperança...
Cadascú s'agafa al que pot, però el que no necessita el nou any és desànim. Si volem un món millor, no resteu passius, no culpabilitzeu als altres. El nou any pot ser més primavera d'esperança que hivern de desesperança. De cadascú de nosaltres, dels que volem seguir un camí de progrés per a tothom, en depèn.
Les barbaritats inherents a les guerres han impactat les nostres retines i consciències. Les guerres són l'expressió més descarnada de les decisions dels governs i encara que cada vida val el mateix i totes tenien projectes i amors per viure, no és la mateixa responsabilitat la dels que envaeixen que la dels que es defensen.
Putin simularà una jornada electoral ara que els seus aparells de control han impedit a la darrera candidata opositora presentar-se a les eleccions els mateixos dies que coneixíem que l'altre opositor era traslladat a l'extrem més extrem de Sibèria.
Netanyahu no va envair Gaza només com a resposta als fets del 7 d'octubre protagonitzats per Hamàs; una acció implacable contra els palestins era quasi inevitable quan va aferrar-se al càrrec i va entregar la seguretat nacional a l'extrema dreta nacionalista, racista i ultra religiosa.
I, malgrat tot, les bombes cauen lluny i encara que la política catalana i espanyola ha tingut episodis greus, les democràcies del món s'han mostrat fortes i han aguantat viratges i giravolts.
Durant l'any 2024 Trump podria guanyar les eleccions als EUA, tot i els seus discursos on parlar d'eliminar comunistes i altres 'feristeles', la Xina i l'Índia intentaran disputar-se la 'colonització econòmica' de bona part de l'hemisferi sud.
La geopolítica tindrà més pes en la nostra cistella del mercat que l'esforç de moltes persones del sector primari per eliminar els intermediaris o denunciar pràctiques irregulars de pactes de preus de les cadenes distribuïdores.
Argentina, Països Baixos, Itàlia, Hongria continuaran aplicant mesures populistes que aboquen al trencament de la cohesió social i a la pèrdua de serveis públics...
I malgrat tot, quan comença un any hem de renovar el compromís de ser actius en una comunitat d'humans que majoritàriament vol un món més just i lliure.
Per això aquests dies m'agrada recordar l'autor que va posar alegria a Nadal i que aquests dies sempre rellegeixo algun passatge. Charles Dickens va morir el 1870. El diari que va ajudar a fundar va repartir un epitafi en el qual s'afirmava que era un simpatitzant dels pobres, els que pateixen i els oprimits.
En la seva obra Una història de dues ciutats afirmava: Visc en el millor dels temps possibles i també en el pitjor. És l'edat de la saviesa i també de la bogeria; l'època de la fe i de la incredulitat; l'era de la llum i les tenebres; la primavera de l'esperança i l'hivern de la desesperança...
Cadascú s'agafa al que pot, però el que no necessita el nou any és desànim. Si volem un món millor, no resteu passius, no culpabilitzeu als altres. El nou any pot ser més primavera d'esperança que hivern de desesperança. De cadascú de nosaltres, dels que volem seguir un camí de progrés per a tothom, en depèn.