Podem acabar amb la sida l'any 2030? En la resposta afirmativa a aquest repte es troben les claus dels canvis en el món i en la ciència dels darrers trenta anys. Com el compromís, la inversió, la innovació local i global, en xarxa poden acabar amb la sida l'any 2030. L'any passat, setembre 2015, els dirigents mundials varen acordar dins Objectius de Desenvolupament Sostenible impulsar una resposta ràpida per acabar l'any 2030 amb la sida, "Getting to Zero".

L'any 1981 es va descriure i codificar (CDC, Centre Control i Prevenció de Malalties. Atlanta) una nova síndrome, la sida, la síndrome immunodeficiència humana adquirida, que es diagnosticava en persones joves, homes homosexuals, hemofílics, persones amb addiccions a drogues parenterals, heterosexuals amb múltiples parelles i tenia un pronòstic fatal en pocs temps. En dos anys, 1983, s'aïlla el virus en la sang i fluids corporals dels que patien aquesta síndrome (Professors Montagnier i Gallo, França i USA). En una dècada milions de persones amb la infecció i milions de persones joves i nens morts per la sida.

Ara, gràcies a l'arqueologia genètica, sabem que el virus del VIH existeix a Àfrica, a la zona de l'actual República del Congo, des del 1920, que passà dels simis als humans. De ser un fenomen local a esdevenir una pandèmia a partir de la dècada dels seixanta, des d'Haití als EUA i a tot el món. Els canvis extraordinaris de mobilitat de persones i del turisme global fan que el virus es globalitzi fonamentalment a través de relacions sexuals de risc.

Més de 39 milions de persones en el món han mort de la sida. Més de 18 milions de nens orfes de pare o/i mare per la malaltia. En molta part del món africà condiciona el desenvolupament econòmic i social. Actualment 37 milions de persones viuen mundialment amb el virus i cada any 2 milions de persones moren. Però el 1996  la medicació antiretroviral arracona el virus, situa la càrrega viral a mínims i permet que no afecti al sistema immunològic. La millora en la prevenció i l'extensió dels tractaments han permès que la pandèmia decreixi. En el període 2000-2015 el nombre infectats ha disminuït un 35%, tot i que més del 50% del pacients infectats encara no reben tractament per no saber-ho o per no tenir-hi accés.

A Catalunya actualment viuen 33.600 persones amb el virus (uns 12.000 amb medicació antiviral crònica, amb uns cost anual de 152 milions euros i 7.400 amb coinfecció amb l'hepatitis C) i malgrat el canvi de tendència extraordinari des de finals dels noranta, encara cada any tenim entorn de les 700 persones amb noves infeccions. Entre 2005-2014 les infeccions entre homes homosexuals ha augmentat un 74%. I cal tenir en compte l'increment de les infeccions de transmissió sexual (sífilis, gonocòccia, clamídia, linfogranuloma veneri,..) en la darrera dècada. La millora del pronòstic de la infecció del virus de la sida ens ha portat a minimitzar els riscos.

Però per encarar la fita històrica del 2030, el repte d'acabar amb la sida cal recordar amb orgull  i renovar el compromís social, científic, professional, polític a Catalunya des de la dècada dels anys vuitanta. En sóc testimoni ja que la meva vida professional va transcórrer en paral·lel a l'evolució de la pandèmia. Jo, com tants altres professionals, no havíem estudiat a les facultats res del tema ja que no es coneixia i el sistema sanitari català amb els seus professionals reciclant-se ràpidament, varen vèncer primer la por al contagi i després a les mil incerteses; calia fer màster accelerat d'ètica, sense jutjar conductes i d'aprenent per consolar a pacients i a familiars en el tram final de la vida de tanta gent jove. La dècada dels vuitanta, en plena estrena de la democràcia, constatàrem que la dictadura també va ser responsable del diferencial d'infectats entre el nord i sud i centre europeus que havien tingut llibertat i democràcia des de la Segona Guerra Mundial. Democràcia, llibertat i educació en la responsabilitat era sinònim de major control de la infecció. Dictadures, tabús i pecat del sexe i les drogues era igual a més infecció.

Recordo com si fos ara la cara d'uns pares que vaig tenir que comunicar que el seu fill tenia sida i que era homosexual alhora; ell, ja en fase terminal, m'ho va demanar. Pot semblar prehistòria i era l'any 1984 i jo una jove resident de Medicina Interna a l'Hospital Josep Trueta de Girona.

Una resposta de sistema sanitari, de professionals, de pacients, de familiars i de la societat civil catalana conjunta. Moviments associatius arreu, mecenatge, barreja de líders clínics, culturals i socials, activisme, combat contra l'estigma, parlar i educar en la sexualitat i les drogues, defensa de la diversitat sexual, aposta per la metadona i les polítiques de reducció de danys, generalització a l'accés a xeringues i agulles estèrils al carrer i a les presons (anys vuitanta el 40% de les persones privades de llibertat a Catalunya estaven infectats, ara encara un 9%), promoció del preservatiu, recerca per fer transfusions segures... En dos dècades canvis extraordinaris, que estaven avalats per un corpus polític majoritari i per moviments socials i d'església de base també implicats.

I desprès polítiques estructurades a través del Pla Interdepartamental de sida de Catalunya (creat el 1999) i Centre d'Estudis Epidemiològics (CEEISCAT, 1995) i centres d'excel·lència de recerca pioners, en xarxa, amb tot el sistema sanitari i associacions comunitàries i de pacients. IRSICAIXA, centre de recerca en nous tractaments i vacunes (1995). L'Hospital Germans Trias i Pujol i l'Hospital Clínic (liderats per Dr Clotet i Dr Gatell) són referents mundials en recerca clínica per trobar medicació, millores del sistema immunològic, el paper del microbioma i vacunes per eradicar la infecció (HIVACAT,2008, programa que ja està en assaig de vacuna en humans en aquest moment).

Podem i cal que continuem amb el compromís a tot nivell ja que volem ser actors per acabar amb la SIDA i donar esperança a tanta gent en el món. #2030senseSIDA. De nou, enguany, el 1 de desembre celebrarem el Dia Mundial de la Lluita contra la sida i de nou aixecarem simbòlicament les mans per la prevenció, els tractaments i l'eradicació de la sida.