Nou de cada deu catalans declara a la darrera enquesta preelectoral del CIS que té intenció d’anar a votar. En els sondejos sempre hi ha més gent que diu que anirà a votar de la que realment ho farà, però el registre citat és el més alt assolit ens els darrers temps. Això ens porta a pensar que podem esperar pel 21-D una major participació respecte al 27-S de 2015 (que ja va ser històrica). D’aquesta major mobilització serà important veure si es generalitzada i es reparteix de manera igual o beneficia a unes forces polítiques en concret. Algunes dades a continuació que poden donar pistes.

Per començar, aquelles persones que van votar a Ciutadans i a JxS són les més predisposades a anar a votar (98,7% i 97,6% respectivament diuen que aniran a votar amb tota seguretat). En un context de polarització nacional és d’esperar que les posicions més extremes estiguin més interessades en activar-se. S’ha anat parlant d’una possible desmobilització del votant independentista, ja sigui decebut amb els seus dirigents per no haver desplegat la “república”, ja sigui espantat per haver arribat massa lluny en la unilateralitat. Però malgrat que el votant de la CUP registra un valor més baix en l’indicador (92,5%), no sembla que podem donar per feta de desmobilització. Potser el discurs de reacció als empresonaments i al 155 està mantenint la fidelitat.

Ara bé, cal tindre en compte dos elements més. Un primer, què faran les persones que no van votar fa dos anys i ho faran ara (un 71,6% dels abstencionistes el 2015 diuen que aniran a votar amb tota seguretat). Considerant altres indicadors, és esperable que aquest vot beneficiï a Ciutadans però també al PSC. En el primer cas podria operar un mecanisme de reacció i por a la independència, en el segon podria anar més en la direcció de la cerca d’ordre i estabilitat. Es tracta d’un vot que podria provenir de la històrica abstenció diferencial. Ara bé, és un electorat molt i molt difícil d’activar. Però si certament s’activa pot ser clau.

Un segon element a considerar són els possibles canvis de vot que hi hagi entre partits. La matriu de transferències detecta transvasaments de vots entre partits fronterers. De les persones que a l’enquesta del CIS responen que tenen intenció de votar, gairebé una de cada tres no te encara decidit el vot. Aquí els espais amb importants bosses d’indecisos són vàries i en la resolució d’aquestes es decidirà també part dels resultats (JxC-ERC, C’s-PSC, CeC-PSC, ERC-CeC, C’s-PP, etc.). Ara bé, cal ser conscients que la decisió final del vot, en una campanya excepcional com l’actual, i després del darrer tram traumàtic del procés, dependrà de moltes coses: racionals o emotives, mogudes per la por, la il·lusió, la ràbia, etc. Menys de dues setmanes de campanya poden donar per molt.