Catalunya, terra d'acollida, ostenta una rica diversitat cultural que inclou aproximadament un 20% de població estrangera de fora de l’Estat. Aquest percentatge gairebé es duplica en localitats com ara Salt, Guissona, Vic, entre moltes d’altres, on la presència d'aquests nous ciutadans és més palpable. No obstant això, malgrat la seva contribució a la societat catalana, un gran nombre d'aquesta població es troba en una situació d'inequitat que cal ressaltar.

La majoria d'aquests catalans, molts dels quals fins i tot han nascut a Catalunya, compleixen amb tots els deures i obligacions imposades per la societat: respecten les lleis, paguen els seus impostos i contribueixen a la vida comunitària. Malgrat tot això, es troben privats d'un dret fonamental que defineix la democràcia: el dret a votar.

La llei espanyola exigeix la ciutadania espanyola per poder votar, però el sistema del ius sanguinis que regeix a l’Estat implica que si cap dels pares la té, el fill, tot i néixer en territori espanyol, és considerat estranger i se li denega la ciutadania que li permetria votar. Ras i curt, parlem de catalans nascuts a Catalunya sense un dels drets fonamentals de tot sistema democràtic: el sufragi.

L'argument "No taxation without representation", que va ser el crit de guerra de la Revolta del Té de Boston que va donar inici al procés d'independència nord-americà, és precisament el que ressona entre aquests ciutadans sense veu. No hi ha dubte que aquesta situació és una clara anomalia en una societat democràtica i moderna, que proclama el respecte als drets humans i a la igualtat de totes les persones.

L'absència d'aquest dret fonamental no només és una infracció dels drets humans, sinó que també representa una pèrdua de potencial per a la nostra societat. Aquests nous catalans són part integral de la nostra comunitat, amb una diversitat de perspectives i experiències que podrien enriquir la nostra política local si se'ls permetés participar-hi plenament.

Quina qualitat democràtica té un ajuntament on el 20, el 30 o el 40 per cent dels seus habitants no poden triar els seus representants? La necessitat de reforma és evident. La ciutadania no ha de ser l'única via per al reconeixement del dret a votar. Els residents de llarga durada, independentment de la seva ciutadania, haurien de tenir dret a influir en les decisions que afecten les seves vides. Aquesta participació plena no sols és una qüestió de justícia, sinó que també pot conduir a una millor governança, ja que els governs locals seran més responsables davant una base de votants més amplia i diversa.

Ens cal recordar que la democràcia és un sistema basat en la igualtat de drets i oportunitats per a tots els seus ciutadans, independentment del seu origen. Aquesta és una oportunitat per a Catalunya de demostrar el seu compromís amb aquests ideals, abordant i solucionant aquesta anomalia.

La integració total passa per donar a aquesta gent el dret a votar, proporcionant-los una plataforma per expressar les seves opinions i preocupacions. Només així podrem garantir una Catalunya justa, equitativa i veritablement democràtica. Aquest és el moment d'actuar, perquè no hi hagi més "taxation without representation".

Des de la societat civil fins als cercles polítics, és hora de reconèixer aquesta injustícia i treballar per una solució. No podem ignorar la veu d'aquesta part significativa de la nostra població. Si volem una societat en què totes les veus siguin escoltades, no podem permetre que es perpetuïn aquestes barreres a la participació.

És fonamental que revisem la legislació per adaptar-la a la realitat demogràfica del segle XXI. Les lleis que restringeixen el dret a votar als residents de llarga durada no són justes ni democràtiques. Hem de ser valents i encarar aquesta qüestió amb seriositat i responsabilitat, sabent que el nostre objectiu ha de ser sempre el benestar de tots els residents de Catalunya.

Aquesta reforma no sols beneficiaria els residents de llarga durada que no tenen la ciutadania espanyola. També suposaria un pas endavant cap a una Catalunya més inclusiva i democràtica, que valora la diversitat de les seves veus i experiències. Les decisions polítiques seran més riques i reflectiran millor la realitat de la nostra societat si es prenen amb la participació de tots els seus membres.

No és només una qüestió de drets humans, sinó també de justícia social. La democràcia és el sistema polític que millor garanteix la igualtat de drets i oportunitats. Però per a que aquesta igualtat sigui real i efectiva, tots els residents han de poder participar en la presa de decisions. No hi ha democràcia completa sense la participació de tots.

Aquesta és la nostra responsabilitat i el nostre deure com a societat. És hora d'actuar. És hora de donar a aquests nous catalans el dret a votar, perquè la seva veu també és part de la nostra identitat. Només així podrem construir una Catalunya més justa, més equitativa i més democràtica