Dilluns vinent, més d’1'6 milions d'alumnes iniciaran el nou curs escolar a Catalunya. Cada inici de curs és un repte per a tots els actors del món educatiu. També ho és per al Govern, que aquest dimecres ha presentat el curs. Com a Avui comença tot, una joia del cinema francès, dirigida per Bertrand Tavernier, que explica el dia a dia en una escola pública en una regió minera i empobrida, dilluns comença tot.
L’eliminació dels mòbils en tota l’escola obligatòria serà una de les característiques del nou any escolar. Com ho és l’aplicació d’un pla de digitalització responsable, que suposarà restringir les pissarres interactives a l’educació infantil i l’eliminació gradual de les tauletes. Val a dir que la introducció d’aquests estris en el seu moment va suposar un cost important i el seu resultat indica imprevisió i manca de visió estratègica en la relació sempre delicada entre educació i noves tecnologies.
Hi ha dades que confirmen un major esforç, ja d’anteriors governs, per dotar de més recursos a l’escola, des d’una ampliació de les aules d’acollida -essencials per a la integració dels nouvinguts- a una ampliació del professorat en més de 1.600 persones, així com un reforç de la formació docent en didàctica de les matemàtiques i la llengua, on les mancances de continguts són més evidents. El Govern sembla haver detectat els punts negres del sistema, però caldrà veure si l’increment del nombre d’eines i aules que proposen serà suficient per capgirar la situació.
Catalunya té un problema a l’escola i implica gairebé tota la classe dirigent, ja que el Govern ha estat en mans de diferents partits en les darreres dècades. Ningú pot espolsar-se les responsabilitats. A banda de recursos, tema bàsic, cal diagnosticar bé els problemes de fons, entre ells la urgència de potenciar els coneixements i millorar els resultats, així com fer més robust el paper del personal docent, sovint sotmès a una triple pressió de l’estructura burocràtica, un alumnat de complexitat i diversitat creixent, i la intervenció dels pares en la vida escolar.
El president Salvador Illa ha posat en la "normalització" i la gestió la clau del seu govern. En el cas de l’escola, però, potser no en tindrà prou. El país reclama un salt qualitatiu en la forja d’uns alumnes amb problemes creixents de comprensió lectora i coneixements bàsics, i caldrà superar cert sentiment nacional d’autoindulgència en àmbits que requereixen més exigència.
Els aspectes més tangibles dels problemes són més fàcils d’afrontar que els que no ho són, i a l’escola alguns elements són més intangibles, com l’autoritat del mestre, la disciplina mínima que exigeix la convivència o la necessitat que l’aula sigui un espai lliure de xivarri tecnològic. La supressió dels estris mòbils va en la bona direcció. Com en el personatge protagonista d’Avui comença tot, el professor Daniel Lefebvre, tothom ha de tenir clar que l’escola ha de ser un refugi, però no per defugir la realitat que espera fora de l’aula, sinó per afrontar-la.