Quatre-cents cinquanta-un són els graus als quals crema el paper. En temperatura Fahrenheit, que en cosa dels Celsius, els que coneixem nosaltres, vindrien a ser uns 233. Aquesta temperatura va ser la que va utilitzar Ray Bradbury per escriure l’obra mestra Fahrenheit 451, una distòpia sobre una societat en què es prohibeix llegir perquè pensar i qüestionar-se el poder sempre és un perill per al govern i en la qual els bombers no es dediquen a apagar focs sinó a encendre’ls. Amb piles de llibres que no podran ser mai més oberts.

No vaig poder evitar que em vingués el llibre de Bradbury al cap en veure la Guàrdia
Civil a la porta de la impremta de Constantí on pretesament tindrien l’encàrrec d’imprimir algunes de les paperetes del referèndum de l’1O i també avui mateix quan s’han personat al setmanari El Vallenc. Una broma de mal gust: un cos de seguretat assetjant llocs on es difon cultura com si això fos perillós, esperant per entrar no fos cas que es comencessin a estendre ideals, esventar cultura i a escampar democràcia on no ha estat demanada.

Si Gutenberg aixequés el cap probablement tornaria a enterrar-se amb tricorni i tot. Perquè el que passava a Fahrenheit 451 era ficció i prou. La distòpia real l’estem vivint ara, amb la repressió, els insults, calúmnies, amenaces i càstigs preventius que està modelant el govern de Mariano Rajoy i els seus satèl·lits, amb consells dirigits al Tribunal Constitucional inclosos.

La por a la democràcia la volen combatre amb més por. Amenaçant els alts càrrecs de la Generalitat però també alcaldes, funcionaris, periodistes, voluntaris i qualsevol persona que intenti facilitar la votació de l’1 d’octubre. I, no us enganyeu, no ho faran amb presó per poc que puguin, que la imatge seria massa potent internacionalment. Aniran a tocar la butxaca amb multes que a un alcalde o un voluntari els costi d’assumir. Per coaccionar cap al desistiment, és clar.

Un intent de fer por que de vegades topa amb respostes com les dels suposats treballadors de la mateixa impremta, que en un fil a Twitter, des del compte @setgeaindugraf, han anat narrant des de dins amb humor, sarcasme –però també amb petites dosis de desesperació– què passava en tot moment: quan es posaven i treien les armilles grogues els guàrdies civils, quins cotxes inspeccionaven, com els treballadors agraïen a la gent que els portava entrepans perquè no s’atrevien a sortir davant la pressió dels periodistes i el quasi pànic a quedar-se sense cafè perquè el tècnic de la màquina de vending havia vist el que passava i no s’havia atrevit ni a anar-hi. Una situació surrealista com la que narrava aquest migdia a Catalunya Ràdio una de les treballadores d’’El Vallenc’ que era dins de la redacció: “Estem entretinguts avui aquí”, deia sorneguera.

451 graus que podrien ser també de separació. Que en la qüestió de la transitorietat els darrers dies ens hem passat unes quantes pantalles de cop i hem enviat l’equidistància a volar per l’espai i a aterrar en les Cròniques marcianes del mateix Bradbury.

Deia un dels caps del bombers de Fahrenheit 451 al protagonista que “un llibre és un fusell carregat just a la casa del costat. Crema’l. Treu la bala de dins l’arma”. I això és el que volen fer alguns. Es pensen que una papereta, una urna i fins i tot un pensament poden ser més perillosos que un fusell carregat. I per això ens volen cremar les idees.