90 segons per la fi del món

«Els riscos per a la vida en el planeta són molts i greus, però la història ens ensenya que les agulles també es poden allunyar de l'apocalipsi»

06 de febrer de 2023
Només falten 90 segons per la fi del món, mai hi havíem estat tan a prop. Ens ho ha dit el Butlletí de científics atòmics de Chicago, qui des de l’any 1947 fan públic com estem de prop o lluny, segons com es miri, d’una possible fi del món. Van crear aquest particular rellotge en el món nuclear de la Segona Guerra Mundial: el Rellotge del judici final o de la fi del món. La seva funció és molt clara, llençar un senyal d’alarma planetari per tal de divulgar com l’activitat humana posa en risc la vida al planeta. En el moment del seu naixement el principal factor de risc era l’armament nuclear i el militarisme. Des de fa uns anys, han ampliat les causes que poden posar en risc la vida al nostre planeta, també tenen molt  en compte el risc ecològic.

Sempre que s’han mogut les agulles ha estat en moments de la història del segle XX i del XXI, en què algun fet ha tingut prou transcendència per apropar-nos o allunyar-nos d’aquesta fi del món. Van néixer el 1947 a 7 minuts de la fi del món pel risc d’ús d’armes nuclears. El 1953, tot i que ja havia acabat la Segona Guerra Mundial va passar a 2 minuts per la cursa armamentística dels Estats Units i la Unió Soviètica per aconseguir bombes encara més potents que les utilitzades a Hiroshima i Nagasaki.

Al llarg de la història, les agulles no només s’han apropat, les coses no van sempre a pitjor. Hi ha hagut períodes de distensió, d’acords internacionals entre les potències nuclears que han permès altres escenaris. En aquells períodes en què s’ha construït pau les agulles del rellotge s’han anat allunyant de les 12. L’any 1991 les manetes es van arribar a situar a 17 minuts del final. Els acords de pau i desarmament encaminaven el món de la guerra freda en una altra direcció finalment.

Ara, però, les agulles s’han apropat a 1 minut i mig de les 12 pel conflicte internacional militar que està agreujant-se progressivament. Això ha portat el Butlletí de científics atòmics de Chicago a declarar: “La guerra a Ucraïna pot entrar en un segon any horrible, amb ambdues parts convençudes que poden guanyar. La sobirania d'Ucraïna i els acords de seguretat europeus més amplis que s'han mantingut en gran part des del final de la Segona Guerra Mundial estan en joc. A més, la guerra de Rússia contra Ucraïna ha plantejat preguntes profundes sobre com interactuen els estats, erosionant les normes de conducta internacional que sustenten respostes reeixides a una varietat de riscos globals. I el pitjor de tot, les amenaces poc velades de Rússia d'utilitzar armes nuclears recorden al món que l'escalada del conflicte, per accident, intenció o error de càlcul, és un risc terrible. La possibilitat que el conflicte pugui sortir del control de qualsevol segueix sent alta”.

La seva posició és clara, tot i les dificultats existents cal seguir els camins de la construcció de la pau: “No hi ha un camí clar per forjar una pau justa que desanimi les futures agressions sota l'ombra de les armes nuclears. Però, com a mínim, els Estats Units han de mantenir la porta oberta a un compromís de principis amb Moscou que redueixi el perillós augment del risc nuclear que ha fomentat la guerra. Un element de reducció del risc podria implicar contactes militars a alt nivell dels Estats Units amb Rússia per reduir la probabilitat d'errors de càlcul. El govern dels Estats Units, els seus aliats de l'OTAN i Ucraïna tenen multitud de canals de diàleg; tots s'han d'explorar.Trobar el camí cap a negociacions de pau serioses podria contribuir en gran mesura a reduir el risc d'escalada. En aquest moment de perill global sense precedents, cal una acció concertada, i cada segon compta”.

Aquest, no obstant, no és l’únic motiu per avançar les agulles. Ens indiquen altres greus reptes que cal revertir: el creixent desenvolupament d’armes nuclears a països com Índia, Xina, Corea del Nord, Iran, Estats Units... Les bioamenaces fruit d’investigacions biològiques i la recerca d’armes biològiques; la crisi climàtica i el record d’emissions d’efecte hivernacle causants de l’escalfament global; la desinformació i la tecnologia disruptiva...

Els riscos per a la vida en el planeta són molts i greus, d’acord amb el Butlletí i el seu rellotge, com mai abans. Però la història també ens ensenya que de la mateixa manera que es poden apropar les agulles al final també s’hi poden allunyar. Necessitem treballar més i millor per construir escenaris de pau on els conflictes existents es resolguin per vies no militars i fer front decididament a la crisi ecològica.