L'Open d'Austràlia que comença aquest dilluns a Melbourne se celebrarà sense Novak Djokovic. Després d'un serial que va començar el dia de Reis i va protagonitzar diaris i telenotícies, la Cort Federal del país va desestimar el recurs presentat per l'esportista i va ratificar la cancel·lació del seu visat. Enrere queden dies de nervis, decisions judicials i polítiques, i explicacions del tenista farcides de mentides. Entre elles, va assegurar que no havia viatjat en les darreres dues setmanes, quan sí que ho va fer. Concretament, a Espanya. 

Djokovic es va negar a vacunar-se. Fins aquí, estaria dins del seu dret. De fet, és conegut com un antivacunes. El problema és que fins i tot sabent que estava infectat, no va tenir cap problema per moure's amb llibertat, assistir a actes públics -sense mascareta- i concedir entrevistes a periodistes als quals no es va comunicar que era positiu. La seva actuació recorda aquella afirmació de Kellyanne Conway, cap de comunicació a la Casa Blanca de Donald Trump en què es va referir al concepte de "fets alternatius". Segons aquesta visió, les coses que han passat serien també opinables. 

Ser una figura mediàtica obliga a ser responsable. Però encara més si parlem d'una personalitat destacada del món de l'esport, amb una capacitat enorme de generar seguidors i admiradors. En unes societats que generen contínuament figures totèmiques, el concepte d'èxit ha de transmetre també uns valors pedagògics que siguin útils per a les noves generacions. El culte al triomfador mai pot ser incondicional. Quan ho és, esdevé la pitjor lliçó, com la que poden donar els guanyadors tramposos.     
Malgrat això, ni tan sols els responsables polítics poden evitar sovint caure en el parany de l'èxit tòxic. L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ja ha obert la porta a Novak Djokovic perquè pugui ser un bon "reclam" per al torneig Mútua Madrid Open a celebrar a la primavera vinent. Segurament, a l'esportista serbi sempre li quedarà Madrid i la idea que de la llibertat s'ha fet la dreta populista mesetària.

La pandèmia ha estat un retrat del bo i millor de la nostra societat. També ha deixat en evidència les actituds insolidàries de molts. Governants i personatges públics han delatat sense manies els pitjors egoismes. Aquests dies, la política del Regne Unit viu sacsejada pels escàndols que acumula el primer ministre Boris Johnson. La seu oficial de Downing Street ha estat lloc de celebració de festes sense mesures de protecció que s'exigien als ciutadans. El menyspreu de la dreta populista per la veritat és una part de la radiografia social que poc a poc està sortint de la pandèmia.

Djokovic ha mentit perquè en cap moment ha considerat que dir la veritat tingui cap importància. El cas del tenista serbi i els seus problemes per jugar a Austràlia delimiten els límits del concepte de llibertat que tenen alguns. Els mitjans de comunicació disposen d'un paper essencial a l'hora d'explicar els fets i el significat de les paraules. Incomplir les normes sanitàries i mentir sense embuts no té res a veure amb la llibertat, que en opinió dels corrents mal anomenats llibertaris queda reduït al fet que alguns poderosos puguin fer el que els dona la gana.