Si consultem el web de l’associació independentista Súmate veiem que aquesta entitat no compta amb cap grup territorial ni a Osona, ni en altres zones occidentals o septentrionals de Catalunya ni tampoc a les terres de l’Ebre. Que ningú es pensi, però, que la gent que vivim o treballem a comarques més allunyades de Barcelona no som sensibles ni estem molt atents a la feina impressionant que està fent aquest col·lectiu de persones.

El mapa territorial de Súmate reflecteix la Catalunya més metropolitana. S’estén com una taca d’oli, principalment pel litoral sud i pel litoral nord des de la capital catalana. A un extrem, el camp de Tarragona i a l’altra punta, la costa de Girona amb una forta implantació al Vallès, al Baix Llobregat i al Barcelonès però pujant també cap a amunt fins al Bages. En aquesta Catalunya demogràficament més poblada, l’independentisme ha demostrat, gràcies a Súmate, que la llengua no és cap obstacle en el camí cap a la llibertat nacional.

Súmate té èxit perquè aplega testimonis a peu pla amb qui és molt fàcil d’identificar-se. Són treballadors, jubilats, joves o mestresses de casa. El seu testimoniatge no inclou cap aspirant a polític ni orador prefabricat. Són gent com el veí del costat de casa.  D’aquells amb qui aniries a prendre un cafè o a fer una partida de domino al bar del poble.

Agafem, per exemple, a l’atzar un dels vídeos que té penjats Súmate en el seu portal. Jorge García és un jove de l’Hospitalet fill de mare extremenya i pare lleonès. Com tants d’altres, no té cap problema amb Espanya però afirma que la independència és l’única sortida per al benestar col·lectiu després d’haver provat tots els camins. S’expressa molt natural en català o en castellà. La llengua no és cap entrebanc.

La Catalunya social de Súmate és serena, amable, comprensiva i ambiciosa; no viu cap conflicte lingüístic. Formada per catalans d’ascendència andalusa, extremenya, gallega, murciana o castellana, aplega majoritàriament persones de classes treballadores i sectors socials populars que han pencat de valent per fer prosperar les seves famílies i el conjunt del país. Són els hereus de la generació que Paco Candel  retratava, l’any 1964, en el seu llibre mític “Els altres catalans”.

La Catalunya de Súmate és així i vol sentir-se respectada. Amb dignitat i cansada d’haver de pidolar sempre a Madrid, apel•la al dret a decidir sense tuteles de l’Estat. És aquesta Catalunya que defensa l’estat del benestar i no se sent ni provinciana ni petita. Que no es conforma en ser una “part”, un simple òrgan administratiu descentralitzat amb migrades competències cada dos per tres qüestionades. És aquell país que s’indigna quan el Rajoy mentider declara solemne: “Crec en Catalunya més que vosaltres”.
 
La manca de complexos de Súmate i de tot el moviment sobiranista català -des de l’extrema esquerra de la CUP i la monja Forcades fins a la dreta liberal de CiU- contrasta amb l’actitud submisa de partits com Ciutadans (C’s) i el PP català. Els unionistes conceben el fet diferencial català simplement com un llast que trenca l’hegemonia i racionalització de l’administració espanyola. Estan acomplexats perquè es conformen amb una Catalunya regional i no s’adonen que la mobilització de la Via Catalana és alegre i constructiva.

Com ens recorda Joan Manuel Tresserras, el provincianisme consisteix “en un complex d’inferioritat”, segons el qual les nacions petites no tindrien res de valuós a aportar a l’escenari mundial. És allò de creure que Catalunya és poc més que quatre províncies. Des d’aquesta concepció auto flagel·ladora, els catalans espanyolistes són provincians quan neguen el dret a Catalunya a seure a l’ONU per representar un nou estat, o quan pensen que no cal exigir que un jutge sàpiga català. Són provincians si s’emmirallen més en les gestes hispàniques que no en la història pròpia catalana. Si són liberals se senten més còmodes commemorant l’aniversari de la Pepa (Constitució espanyola de 1812) i, si són carques, les conquestes imperials a Amèrica cada 12 d’octubre. Però uns i altres, com a bons espanyols, detesten el tricentenari de 1714.

És veritat que la formació d’Albert Rivera també està calant fort en ambients metropolitans barcelonins. És la cara oposada a l’independentisme. Totes les ideologies són respectables però és trist que creixi un partit que té d’ideari frenar l’emancipació d’un poble. Em sembla que els militants i seguidors de Ciutadans farien bé d’escoltar a Súmate i desar la seva actitud estranyament defensiva.  Els membres del partit taronja se senten més a gust pregonant que perilla la convivència (?) en comptes de bastir un projecte català nou que engresqui de veres. I no reconeixen l’evidència nacional catalana.

Alguns seguidors de l’Albert Rivera amb qui tracto estan inquiets, potser per desinformació, perquè s’han cregut el fantasma que l’estelada només parla en català. Gran mentida! Associacions com Súmate o Independentistas en castellano ens ho desmenteixen amb fermesa cada dia a peu de carrer.

Des d’Osona, aplaudeixo la gran feina inclusiva d’entitats com Súmate perquè, sens dubte, el nostre repte nacional és transversal, cosmopolita i plurilingüe. Sense diluir la nostra llengua pròpia a l’escola, a les institucions i als mitjans públics, però amb sensibilitat, estima, orgull i un respecte sincer i profund pels orígens familiars de cadascú. 

Senyor Eduardo Reyes, ànims i moltíssimes gràcies!