"Jo no tinc diners en paradisos fiscals, ni he deixat de pagar diners a Hisenda. Mai", d'aquesta manera es defensava davant de la Comissió d'Investigació del Congrés, Rodrigo Rato, que durant més d'una dècada va ser l'home de l'economia espanyola i va acabar acusat de suposada estafa als inversors de Bankia. Ara pesa sobre ell l'acusació de frau fiscal i blanqueig de capitals. Segons Hisenda, entre el 2004 i el 2015 hauria defraudat fins a 6,7 milions d'euros i les rendes no declarades en aquest període serien superiors als catorze milions.

"Ferrovial feia donacions al Palau de la Música perquè els diners anessin a CDC a canvi d'obra pública". Fèlix Millet ho podia haver dit més alt però no més clar, en la seva confessió del passat mes de març. La sentència del cas s'ha donat a conèixer aquesta setmana, i a l'espera que sigui ferma, condemna a presó a l'ex-president de la institució i a Jordi Montull, tot i que per edat no acabaran de complir els anys que els han caigut. "Els pagaments [a CDC] eren una cosa normal i es feien des de feia anys", va ratificar Gemma Montull, l'ex-directora financera del Palau. I ara, si no canvia res, Convergència haurà de pagar 6,6 milions d'euros.

"Part dels treballs realitzats pel PP van ser pagats en efectiu, que no es va declarar i va anar a la caixaB del senyor Correa", explicava divendres l'exsecretari d'organització del PP de Galícia i número dos de la trama de corrupció Gürtel, Pablo Crespo. "Una altra part de la facturació va ser liquidada a través dels empresaris. Era fer-ho així o no cobrar", afegia Correa. L'exministre José Manuel Romay Beccaría, home de confiança de Rajoy, que també va ser tresorer del PP, va reconèixer "que és evident" que hi ha hagut "alguns casos" de corrupció i finançament irregular al PP. I es va quedar tan tranquil.

Els relats dels casos Bankia, Palau i Gürtel -que delaten casos flagrants d'abusos de poder- s'han barrejat aquesta setmana amb les paraules de l'activista Simona Levi que, per enèsima vegada ha repetit: "No podem entregar la vigilància de la corrupció a les institucions i governs perquè evidentment són aquests, en molts casos, els més corruptes". La representant del col·lectiu ciutadà Xnet reivindica el rol que la ciutadania pot jugar per destapar els abusos de poder. Així és com va començar el moviment 15MpaRato, una acusació ciutadana que va obrir el cas Bankia a l'Audiència Nacional destapant l'estafa de la sortida a borsa de l'entitat, les preferents i les "targetes black". Ells van auditar els responsables de la crisi econòmica, començant per Rodrigo Rato. "Si mantenim la idea que els únics que poden explicar la veritat, són els governs, els partits polítics i els mitjans, tenim un problema. En aquest moment, la majoria dels casos de corrupció estan destapats pels alertadors".

Xnet és una de les organitzacions ciutadanes que col·labora amb el projecte Digiwhist, impulsat pel programa Horizon2020 de la Comissió Europea i presentat aquest divendres. Durant tres anys s'ha treballat per analitzar 7,66 milions de registres de contractació a tota Europa, incloses gairebé 200.000 licitacions espanyoles. Aquesta és la primera vegada que s'aborda una anàlisi amb big data tan profunda de 35 països. La idea és que la ciutadania faci ús d'aquestes dades (ara obertes i classificades) i estigui alerta al destí que tenen els diners públics. Segons els investigadors "cada any els casos de corrupció fan que milions d'euros es perdin i es deixin de construir carreteres més segures o escoles de millor qualitat".

La presentació de Digiwhist s'ha fet pocs dies després que el Consell d'Europa hagi picat el crostó a Espanya per la corrupció en l'àmbit polític i judicial. El Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa (GRECO) ha insistit que el govern espanyol encara no ha implementat del tot cap de les mesures recomanades el 2013. També ha qüestionat els esforços que el govern espanyol pugui haver fet en els darrers quatre anys per prevenir i combatre la corrupció pel que fa a parlamentaris, jutges i fiscals.

Malversació de fons públics, passivitat, burocràcia institucional, impunitat, esperes eternes sense resoldre, etc. Tot i ser coneixedors dels casos de corrupció, tot i patir-la (directa o indirectament), i de la impotència de veure com els diners públics se'ls embutxaquen els més rics quan hi ha tanta necessitat, l'electorat quan va a exercir el seu dret a vot no castiga els abusos de poder. Però tampoc se sent capacitat ni amb recursos per vigilar-los o delatar-los. Entretant, Simona Levi continua insistint: "Fer que jutgin a desenes de banquers i polítics no és tan difícil com aconseguir que l'opinió pública sigui conscient que denunciar la corrupció està a l'abast de tothom".