D'aquí a pocs dies començara un judici que posarà a prova el sistema democràtic sorgit de la transacció entre feixistes i demòcrates després de la mort del dictador. La unitat d'Espanya i la necessitat immanent d'aplicar un escarment contundent als que gosen posar-la en dubte faran trontollar les bases de la democràcia espanyola.

En un context de regressió democràtica arreu d'Europa, la deriva espanyola no desentona amb el buidatge de drets individuals i col·lectius que es viu a Turquia, Hongria, Polònia o àdhuc Itàlia. És una mala notícia perquè la degradació de la democràcia espanyola queda camuflada en un context més generalitzat de creixement de l'ultradreta i els populismes. 

Tanmateix, la imatge espanyola com a democràcia consolidada es veurà innegablement afectada per un judici que no té bases jurídiques –no es verifiquen el tipus penals que es volen aplicar– i l'acusació se sustentarà en un relat fictici que no es correspon amb la realitat. Hi ha consens arreu del món –amb l'excepció d'Espanya i de Vargas Llosa– sobre l'absència de violència en l'acció de l'independentisme, i sense violència no hi ha rebel·lió ni sedició. 

Des de fora, però, el judici contra els líders independentistes encara no desperta opinions negatives, més enllà de considerar desproporcionada la presó preventiva. Hi ha uns fets que se sotmetran a escrutini judicial, i això és el mateix que passaria en qualsevol país de la UE. El que no es veurà amb tanta normalitat és un procés judicial viciat des de l'origen, i unes condemnes desproporcionades i injustes que hom sap que ja estan escrites.

S'insisteix en que no és un judici polític, però l'acusació particular és en mans d'un partit polític. S'acusa tot un govern però es renuncia a perseguir judicialment el principal responsable, el president de la Generalitat que va liderar la suposada rebel·lió. Són qüestions gairebé obscenes que tacaran de forma indeleble tot el procediment judicial i, per extensió, l'Estat espanyol en el seu conjunt. 

Si la sentència de l'Estatut de 2010 va verificar la impossibilitat material d'un encaix democràtic i durador de Catalunya dins d'Espanya que pugui complaure ambdues parts, les condemnes contra els líders independentistes confirmaran definitivament que la separació no serà amistosa i que no podrà ser negociada prèviament amb garanties. Es divorci arribarà tard o d'hora, perquè la voluntat de revenja i d'escarment acabarà per dinamitar tots els ponts.