La campanya electoral ha arrencat i ara toca sentir, reflexionar, preguntar i decidir. Europa avui és important per a nosaltres per la relació econòmica, legislativa, social i cultural que existeix. El debat a cada estat o a cada circumscripció és plantejarà amb els temes propis i aquests es projectaran a nivell europeu, de forma lineal. És a dir, cap circumscripció electoral parlarà dels problemes d’altres Estats. Alemanya si que pot parlar dels altres però des de la perspectiva local del que significa la seva aportació i les seves relacions diplomàtiques.

A casa nostra (on no tenim circumscripció pròpia) no serà diferent: el procés serà troncal en els partits catalans –per partits catalans entenc, en aquest cas, aquells que van sols o tenen el cap de llista (màxim segon) en la coalició espanyola- i el resultat que es pugui deduir serà usat per continuar la reivindicació internacional del nostre dret a decidir. En aquestes eleccions ho tenim fàcil. A Catalunya l’esquerra la tenim representada per la part catalana que pertany a un grup europeu de poca incidència i l’espanyola que pertany al grup europeu socialista que ja s’han definit amb la consulta: “no”.

L’altre grup possible són els comunistes, combinant el vermell amb el verd, que també pertanyen a un grup europeu petit. En referència al procés, tan els catalans com la líder europea han dit “sí” a la consulta. Aquesta és una opció per aquells que estan a favor de la consulta i volen que altres els treguin de la crisi contractant-los però no arriscant els seus diners creant negoci i llocs de treball.

El tercer grup, són els conservadors que ja han dit “no” al procés. Un grup europeu que entre les seves files tenen conservadors de tradició demòcrata, barrejats amb un grup espanyol amb orígens ideològics provinents del feixisme (veure article a El País de JB Culla 09-05-14). El quart grup, és el Grup Liberal que tenen un líder que s’ha mostrat favorable a la consulta i a acceptar el seu resultat. A més, és també el grup més nombrós entre populars i socialistes a Europa. És l’altre opció que tenen els qui creuen en el dret a decidir de Catalunya i en que ens en podem sortir si penquem i, amb la responsabilitat individual de la nostra llibertat, arrisquem. Els que volen tenir una Europa sense tanta invasió en la vida de les persones i menys burocràtica.

CDC és l’opció dels independentistes que volen tenir influència en l’únic gran grup gran, capaç de trencar el monocolor “no” d’Europa-Espanya i evidenciar al nombrós Parlament Europeu que hi ha una part d’Europa que està a favor de la democràcia i que es sentiria confortable amb una Catalunya dins la UE. Com la felicitat mai és completa, el preu és regalar un diputat al PPE via UDC. Esperem que aquest nou diputat socialcristià faci ús de la llibertat d’expressió i consciència i trenqui la disciplina de vot quan el cas ho requereixi.