Fa només dues setmanes, poc abans que transcendís l'informe de l'UCO que retratava les presumptes irregularitats de Santos Cerdán, un alt dirigent de Junts defensava qui encara era secretari d'organització del PSOE. Sostenia, amb uns paral·lelismes que haurien estat sorprenents uns anys abans, que als socialistes els estaven aplicant la mateixa plantilla que a Convergència amb el cas Palau, el judici del qual va acreditar el finançament irregular de les sigles fundades per Jordi Pujol. Amb els pas dels dies, però, les sospites han anat cristal·litzant, com també el xoc entre el triangle format per Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García. Fins al punt que la presó era un horitzó gens descartable.
El jutge Leopoldo Puente, però, ha optat per deixar en llibertat Ábalos i García. El primer ha declarat durant més d'una hora al Tribunal Suprem, mentre que el segon s'ha acollit al dret a no parlar en la fase d'instrucció. La defensa de l'exministre de Transports, apartat per Pedro Sánchez el 2021 -el va deixar fora del govern espanyol sense explicacions, però el va recuperar per les llistes del 2023, amb intercessió directa de Cerdán-, passa per negar el cobrament de comissions i per denunciar que els àudios -que ja són de domini públic- han estat manipulats. En temps d'intel·ligència artificial i de fake news, denunciar alteració de proves pot fer guanyar més temps que abans.
El cas, però, és que en un context de risc de destrucció de proves, el jutge ha optat per la llibertat dels acusats. És una metodologia completament diferent de la que es va aplicar en temps del procés, quan els principals líders -governamentals, civils i parlamentaris- desfilaven per l'Audiència Nacional o pel Suprem i sabien que no dormirien a casa. La setmana passada, per exemple, una amiga d'Ábalos -terme prou ampli perquè aflorin els sobreentesos i les malícies- va intentar sortir a passejar el gos amb un disc dur en el qual, presumiblement, hi ha converses -ni més ni menys- de l'exministre sobre el president del govern espanyol. La conseqüència penal ha estat nul·la.
Per una llibreta Moleskine amb anotacions sensibles sobre el procés, bona part de les quals mai es van complir -sigui perquè tot era teoria, sigui perquè es va decidir no tibar la corda fins al final-, alts càrrecs d'ERC com Josep Maria Jové i Lluís Salvadó han estat pràcticament una dècada encausats. Si no hagués estat per l'amnistia, és probable que haguessin estat condemnats pels preparatius del referèndum. Hi ha representants de l'independentisme que, per un jutge com Joaquín Aguirre obsessionat amb la trama russa, han vist amenaçada la seva llibertat cada vegada que han anat a declarar, tot i el surrealisme de la instrucció. La doble vara de mesurar és nítida.
Hi ha indicis per dubtar de la innocència d'Ábalos, Cerdán i García? Per descomptat. Són suficients per privar-los de llibertat? Poden existir dubtes, tenint en compte que el risc de reiteració delictiva -cap dels tres ocupa els càrrecs que tenien durant els fets investigats- és sensiblement menor, tot i que persisteix la possibilitat de destruir proves. Tot i que, ben mirat, aquestes proves -sobretot en el cas de García, baula feble del "triangle tòxic"- també són una assegurança de vida. En funció de què digui Cerdán dilluns vinent, quan anirà a declarar amb l'advocat Benet Salellas, Sánchez podrà respirar més o menys. Tots els acusats, això sí, s'ho podran mirar des de casa i no des d'Estremera.