L’orfandat dels catalanistes del PSC és una temptació per als altres partits de l’esquerra. L’aparent descomposició socialista resulta una oportunitat d’or tant per a Iniciativa com per a Esquerra Republicana. Especialment, aquest últim partit pot aprofitar-ho per consolidar el sorpasso i convertir-se en la socialdemocràcia de referència. Segur que als dirigents d’ERC no els ha passat per alt el degoteig constant de renúncies de càrrecs alts i mitjans del PSC, sobretot a les comarques gironines. Al costat d’això, 72 ajuntaments socialistes afiliats a l’Associació de Municipis Independentistes són també una via possible de penetració. Algú ja ha fet el calcul: només que un alcalde de cada comarca fes el pas d’una banda a l’altra, la consolidació seria indiscutible.

Potser no veurem en el curt termini una operació molt mediàtica d’abducció dels “orfes” socialistes cap a la nova casa d’acollida, però és lògic pensar que ERC tindrà l’antena ben alerta. Malgrat els intents de Pere Navarro d’esmorteir la “revolta dels cinc” al Parlament de Catalunya, si la direcció socialista manté la mateixa línia política pel que fa al procés sobiranista, és previsible que la fractura continuï o augmenti.

En paral·lel, també tenim els moviments al voltant del partit d’Ernest Maragall. Aquesta setmana l’hem vist en una imatge amb Joan Herrera, i fa setmanes que el seu partit manté contactes de diferent nivell amb Esquerra Republicana, intercanviant propostes en allò que més poden coincidir, la política econòmica. Maragall no és independentista, però fins el dia de la consulta, si s’arriba a celebrar, té un camí comú a recórrer amb els republicans. La setmana vinent l’exconseller es reunirà amb la direcció d’ERC.

En l’horitzó, hi ha el record del cas de Pere Esteve. Si en un moment determinat els republicans van fitxar el secretari general de Convergència, diuen alguns, per què no es pot repetir la història amb algun altre alt dirigent? És més, Esteve ni tan sols va haver de signar com a militant republicà, sinó que es va incorporar a les llistes i al govern tripartit des d’una plataforma de caire personalista. Molt més digerible.