La CUP és tant dolentota que va pactar un acord de Declaració d’inici d’Independència juntament amb les altres forces independentistes (JxS). Aquí tothom va ser molt feliç.
Com que, amb més simpatia o no, es fica a la Forcadell com a Presidenta del Parlament, dedueixo que, a fets pràctics, era el més idoni: anava a la llista del partit més votat i representa transversalitat dintre de la majoria votada independentista, essent ex Presidenta de l’ANC. Sense oblidar els vots favorables de CSQEP, consti.

Per tant, mirant el Procés, que tant agrada, que sembla que finalitzi quan siguem un Estat (malgrat penso que això sols ha de ser un inici, com a nou País, com a plantejament de “radicalitat democràtica” i la seva pràctica) he llegit moltes coses sobre la CUP: que si fan el joc a l’unionisme, que si no són independentistes, que ja els val ara que ho tenim a tocar, que si som 62 i ells sols 10….Tot un reguitzell d’infravaloracions que foten pena, molta. Tanta, que per a fer President a en Mas, ja em faria vergonyeta, exigir al partit del Parlament amb menys diputades certes coses infravalorant a la resta de partits.

Fer certs qüestionaments ideològics sobre la CUP és de vergonya aliena. No entraré sobre certes coses, “que si no es fa el que jo vull, no convoco eleccions” ni altres. Ara bé, aquell efecte multiplicador que defensaven molts sobre la candidatura de JxS, ha quedat enterrat. En Mas va dir que podien haver-hi dues llistes, i que el Procés tiraria endavant si una d’elles treia majoria absoluta, fet el qual no s’ha produït. Així doncs, amb indiferència de fets, quan una candidatura presenta un presidenciable, ja vagi de numero 4 i s’amagui, i diguem-ho clar, s’ha amagat, no treu majoria absoluta, ha de pactar. Ara bé, la CUP va dir clar des d’un bon principi que si depenia d’elles no el farien President. I és com ha anat.

La CUP es va basar en uns mínims acordables en cas que calgués el seu suport. Això se’n diu ser sincer, no anar amb uns màxims per rebaixar-ho, no. Directament amb uns mínims.

I estic cansat, esgotat, de veure certes coses per part de tothom. Però tant difícil seria, per exemple, fotre en Romeva (que va pillar a cada debat i era el nexe d’unió entre CDC i ERC) com a President? (per cert, Eurodiputat conegut a la UE) i que en Mas  pugui estar en un altre lloc de renom? Tant costa no prioritzar en Mas envers la Independència? Perquè els 10 de la CUP han de rebre totes les garrotades? Perquè JxS no ha tret els resultats esperats? Ho ha de pagar la resta? Cal amenaçar amb noves eleccions que serien un suïcidi? Calen certes editorials? En Mas si fa un pas al costat, farà un favor a l’independentisme, i ja podreu culpar a la CUP, cap problema. Però després no em vingueu amb que és tot tant seriós que amb majoria al Parlament independentista depenem d’un nom i que cal anar a les espanyoles per separat per aglutinar més i eixamplar. Aquest argument és de pena, ni es confia en el Parlament, ni anem de cara a barraca. I el més important:  indirectament es va per separat per sumar, ergo, en Mas no és la millor cara.

Ara, si ens volem recrear entre nosaltres a veure qui pot més, ho perdrem tot. Potser a algú ja li interessa per una bona cadira.