La manifestació de Cap d'Any davant de la seu del PSOE, ninot de Pedro Sánchez inclòs, continua aixecant polseguera. La formació socialista ha decidit retirar l'acreditació a mitjans propers a la ultradreta com OKDiario, EDATV -fundada per un periodista del diari El Mundo amb condemnes per la manca de fiabilitat de les seves informacions-, Periodista Digital o bé La Gaceta de la Iberosfera. I, de passada, demana que el Congrés dels Diputats faci exactament el mateix. L'acte del 31 de desembre va ser organitzat pel col·lectiu Revuelta, de l'òrbita -política i econòmica- de Vox, i els mitjans als quals el PSOE ha retirat l'acreditació van participar en la retransmissió dels fets. Els socialistes, que han denunciat el que va passar a Ferraz per Cap d'Any, reclamen a la resta de formacions que també vetin la presència d'aquests mitjans.

S'obren dos debats a partir d'aquesta qüestió. La primera és si la línia editorial d'un mitjà o la cobertura d'uns fets determinats -amb unes formes determinades- és motiu suficient per retirar una acreditació. En aquest sentit, denegar a un mitjà o a un periodista -com en el passat ha fet Vox- és perillós, perquè implica una concepció totalitària de la realitat. El debat rellevant és si determinats mitjans, pel missatge que desprenen, per la tolerància amb valors antidemocràtics -vorejant o aterrant en el discurs de l'odi- o per la difusió reiterada de fake news, poden jugar a la mateixa lliga que els diaris, televisions i ràdios convencionals. I convencionals no vol dir tradicionals, o amb una capçalera vetusta. Es tracta, simplement, d'estar sotmesos a les convencions del periodisme, dins del qual no hi caben discursos d'odi.

El segon debat té a veure amb els precedents. I els precedents situen el PSOE davant del mirall de les contradiccions. On eren els socialistes quan aquests mateixos mitjans -o d'altres més homologats, amb més tradició i més distribució-  apuntaven contra Pablo Iglesias i la cúpula de Podem? I, sobretot, on eren quan les víctimes de l'assetjament mediàtic eren els dirigents independentistes? Quantes investigacions judicials han arrencat amb informes apòcrifs publicats en premsa escrita? Quantes URL s'han generat als mitjans amb informacions que se sabia que no tenien recorregut judicial però que han empastifat la trajectòria de ciutadans que, en major o menor mesura, van formar part del procés? On era el PSOE quan La Razón publicava les fotografies dels jutges assenyalats com a sobiranistes? O quan El Mundo apuntava directament contra mestres de Sant Andreu de la Barca perquè Albert Rivera els va assenyalar en públic?

Els socialistes, en aquell moment, preferien callar. De la mateixa manera que ho feien tots els qui, darrere d'eslògans com Ni DUI ni 155, sempre acabaven culpant l'independentisme de tots els mals. També tenen la seva dosi de responsabilitat a l'hora d'haver participat -per acció o per omissió- en el relat segons el qual la democràcia estava en risc a Catalunya, que l'independentisme era una ideologia excloent i amb el germen del totalitarisme instal·lat en l'ADN -Pedro Sánchez comparava Quim Torra amb Le Pen i feia tot el possible per no reunir-s'hi- i que no existia cap problema amb l'Estat, sinó simplement un conflicte de convivència entre catalans. Aquest relat, com tants d'altres que ha protagonitzat el líder del PSOE, ara ha mutat per interès.

El que ara molesta -legítimament- els socialistes en forma d'assetjament mediàtic i discurs d'odi era tolerat quan les víctimes eren unes altres. I, sovint, en lloc de carregar contra l'agressor, s'optava per culpar la víctima dels seus mals. De la mateixa manera que ara es poden cedir competències en immigració a qui fa tan sols quatre anys i mig es qualificava de xenòfob, es pot arribar a la conclusió que a la ultradreta -i al discurs d'odi que comporta- no se la pot acreditar. Encara que, en el fons, el PSOE la necessiti per diferenciar-se del PP i presentar-se com a únic garant dels drets a l'Estat. O potser perquè han arribat a la conclusió que, si la dreta i la ultradreta governen, ja no quedarà ningú que els pugui defensar des de dins del sistema.