Algú li hauria de dir al govern espanyol que aquesta actitud de “si ignoro el problema aquest desapareixerà” no només no funciona si no que, a més, li dóna una imatge lamentable més pròpia d’un pati de col·legi que no del representant d’un país. Aquest “algú” hauria de continuar el seu atac de sinceritat i dir al govern de Rajoy (i al mateix Rajoy també) que aquest tipus d’actituds l’únic que aconsegueixen és fer evident allò que volen amagar: encara fan més flagrant el problema d’encaix entre Catalunya i Espanya.

I quan li digui, li podrà dir que això no és una recomanació de Catalunya (que també) si no que són moltes les veus del conjunt d’Espanya (com, per exemple: Iñaki Gabilondo, Francisco Rubio Llorente, el fiscal Martín Rodríguez Sol, Vicente del Bosque, ...) que recomanen, fervorosament, al Govern espanyol que obri les portes al diàleg i a la democràcia. D’aquesta manera, potser aconseguim estalviar-nos, tots plegats, situacions com les que hem viscut durant aquests darrers dies on el govern de l’Estat és capaç de tot i més (fins i tot és capaç de fer el ridícul) per atacar la dignitat del Govern de la Generalitat tot evitant la presència del seu president en aquells actes on, tant per la seva condició com per protocol, aquest ha de tenir un paper destacat.

El problema de tot plegat és que aquests “incidents” no són una anècdota ni un fet aïllat. El problema és que aquest tipus d’actituds són contínues i són les que defineixen el posicionament del govern de Madrid respecte les aspiracions justes i lícites de Catalunya.
Un posicionament que s’ha definit sempre per una total manca de voluntat a dialogar, per una oposició frontal a la democràcia i per un autoritarisme entristidor.

No se n’adonen que aquest tipus d’actituds i aquests afrontaments no ens desvien del camí. Al contrari, tot això es transforma en noves raons i nous arguments per continuar treballant dia a dia pel nostre futur, pel futur de Catalunya.