El president Salvador Illa ha mogut peça en una carpeta especialment delicada com és l'ampliació de l'aeroport del Prat amb la reactivació de la comissió tècnica Estat-Generalitat per concretar el projecte. La decisió ha suposat el primer xoc amb ERC i els comuns, els socis d'investidura. En principi, Illa ho ha situat en el context del fòrum de treball tècnic format a començaments d'any, amb Pere Aragonès a Palau, seguint els acords subscrits pels pressupostos del 2023. ERC ja ha fet saber que considera una "línia vermella" l'allargament de la tercera pista.
L'enfocament que finalment adopti el president en aquest projecte pot ser emblemàtic de la manera de governar d'Illa i de com entén la nova etapa que ara s'inicia. En la seva entrevista a la televisió pública catalana va dir coses significatives sobre el Prat. Quan li van preguntar perquè definís la seva posició sobre la infraestructura, es va remetre als experts. Quan se li va plantejar pel model de governança, va assenyalar que no convenia "barrejar llibretes", recordant que aquesta era una expressió del president Tarradellas.
Sembla que hi ha una volguda querència del nou inquilí de Palau per allunyar-se de les grans paraules i l'èpica i mirar de circumscriure l'acció de govern en les coses del dia a dia. És allò de pensar que el que cal és els trens funcionin i arribin a l'hora. Illa va insistir en el bon funcionament dels serveis públics. Sens dubte, assegurar que les coses rutllin és tasca d'un govern. Però no només.
Una gestió catalana de l'aeroport, que és la principal infraestructura del país, és un vell reclam. El president Aragonès va presentar un pla per al Prat en el tram final del seu mandat que incidia en el model de governança i volia posar fi a l'actual sistema de govern, actualment en mans d'Aena (amb un 51% en mans de l'estat i un 49% en mans privades).
Després d'anys de grans afirmacions, conceptes i dialèctica, una majoria de la ciutadania ha optat per donar a Illa l'oportunitat de bastir un Govern amb una mica menys d'èpica i més connexió amb la vida quotidiana i les seves exigències. Abocar-se a la gestió dels serveis públics ha de ser una de les prioritats. però una política tecnocràtica que no tingués en compte la qüestió nuclear de l'autogovern, que és el poder, és a dir, qui mana, seria una gestió minvada. Al capdavall, ni la tecnocràcia ni la bona gestió són patrimoni de ningú. Es pot -i potser s'ha de fer- governar amb poca èpica. Però sense oblidar mai la voluntat de poder. Tarradellas ho sabia molt bé.
