Què passa quan ja dalt de l’avió, assegut, amb el cinturó ben lligat i amb els braços arrapats als respatllers del seient esperant l’impuls de l’enlairament i el pilot de l’avió et diu que se suspèn el vol perquè el becari que dirigeix la passarel·la d’accés a la nau, "el finger", ha impactat amb la carcassa del motor i l’ha esquerdat? Doncs que reculls les maletes a la cinta, fas una hora de cua als mostradors de la companyia en qüestió per reclamar i et donen un full de reclamacions i un hotel a Barcelona per passar la nit.
Com altres catalans, enguany he pogut fer turisme (d’altres ni això, crisi obliga). Vol transoceànic amb una companyia escandinava de baix cost que opera des de Barcelona, Norwegian.
A priori un pensa que si és una línia nòrdica serà seriosa. Els xous de les low cost que deixen la gent tirada o anul·len vols per la cara és cosa de la tradició catòlica i del sud. Els luterans del nord són metòdics, seriosos i rigorosos. Tòpics. Si és de baix cost no importa d’on sigui ni la cultura dels seus executius.
Recollint les maletes, la gent comentava que segurament reposarien un altre avió. "No poden deixar gairebé quatre-centes persones a terra!". La literatura contrastada sobre com funcionen les companyies de baix cost deixava clar que no seria així. Al final algú de la companyia va deixar anar que com a mínim hi hauria un vol similar al cap de dies. I mentrestant anirien col·locant els viatges en diferents vols durant la setmana. O sigui que si tenies una setmana de vacances o poc més literalment te les aixafaven. Però el nostre cas era un vol transoceànic, és a dir, que no anàvem a Menorca.
Benvinguts al meravellós món del baix cost. És ben cert que aquestes aerolínies han permès viatjar a la majoria de classes populars amb preus més accessibles democratitzant així una part del turisme i l’accés a mercats exteriors per part de les empreses petites. I ara ja sabem sobradament què significa comprar un bitllet d’una d’aquestes companyies: risc. Tothom està avisat. Norwegian, Ryanair, Vueling..., són companyies que viuen al límit. Un parell d’avaries o unes quantes baixes laborals i es desencadena el col·lapse.
El moment Hitchcock de tot plegat fou quan en Toni, company de viatge i aventura aeroportuària, em digué: "Ja que tenim les maletes fetes, agafem els cotxes, ens n’anem per Europa i ens oblidem del low cost".
Confesso que en aquell moment semblava la millor opció. Però en ple caos i desorientació ens havíem oblidat que els bitllets d’avió de tota la colla que viatjàvem junts els havíem adquirit en una agència oficial de viatges. I això té avantatges. No només ens van tornar l’import del viatge d’anada i tornada de la companyia low cost, sinó que ens van trobar un vol per a l’endemà al matí a primera hora. Ah! I en una línia regular, asseguts com éssers humans, amb espai per poder estirar mínimament les cames. És a dir, que ja no teníem la sensació d’estar ficats més de deu hores en un coniller. Això sí, era un vol amb escala, però també és cert que era fins i tot més barat que el de la línia de baix cost.
En aquest temps de revolució digital sembla que mediadors clàssics com les agències de viatges o els corredors d’assegurances, per posar un altre exemple, siguin espècies en extinció. El normal és evitar intermediaris. I és cert que accedir a la compra de serveis directament és molt més ràpid. Però amb el temps hem descobert que els consumidors som molt vulnerables davant de les grans companyies, ja siguin aèries, d’assegurances, d’energia o bancàries. La suma de la liberalització, la digitalització i la globalització té grans avantatges per als usuaris, però genera indefensió. Les grans companyies eludeixen els seus compromisos i responsabilitats darrere la pantalla o un servei telefònic que sempre comunica o que atén un robot amb una gimcana de passos inextricables. Conclusió: la majoria de mortals es cansa de reclamar i ho deixa estar.
A hores d’ara encara no tenim resposta de Norwegian quant a la indemnització per les pèrdues que ens van ocasionar i el proper pas que ens queda és acudir a l’Agència catalana del consum i/o posar-ho en mans de professionals del dret.
Sí, tots en algun moment hem vist les agències de viatges com una rèmora del passat. Però no tot el que és antic és dolent. Gràcies a l’agència de viatges, en el nostre cas Viatges Ter de Girona, només ens vam quedar un dia penjats, ens van retornar tots els diners dels bitllets i ens van trobar una solució més barata i còmoda.
Si heu de fer viatges de mig o llarg recorregut no dubteu, no us la jugueu, poseu-vos en mans de gent professional i seriosa com les agències de viatges. Encara que alguns ximples diguin que no és modern ni té glamour. Salveu els vostres vols de feina o de turisme!
Com altres catalans, enguany he pogut fer turisme (d’altres ni això, crisi obliga). Vol transoceànic amb una companyia escandinava de baix cost que opera des de Barcelona, Norwegian.
A priori un pensa que si és una línia nòrdica serà seriosa. Els xous de les low cost que deixen la gent tirada o anul·len vols per la cara és cosa de la tradició catòlica i del sud. Els luterans del nord són metòdics, seriosos i rigorosos. Tòpics. Si és de baix cost no importa d’on sigui ni la cultura dels seus executius.
Recollint les maletes, la gent comentava que segurament reposarien un altre avió. "No poden deixar gairebé quatre-centes persones a terra!". La literatura contrastada sobre com funcionen les companyies de baix cost deixava clar que no seria així. Al final algú de la companyia va deixar anar que com a mínim hi hauria un vol similar al cap de dies. I mentrestant anirien col·locant els viatges en diferents vols durant la setmana. O sigui que si tenies una setmana de vacances o poc més literalment te les aixafaven. Però el nostre cas era un vol transoceànic, és a dir, que no anàvem a Menorca.
Benvinguts al meravellós món del baix cost. És ben cert que aquestes aerolínies han permès viatjar a la majoria de classes populars amb preus més accessibles democratitzant així una part del turisme i l’accés a mercats exteriors per part de les empreses petites. I ara ja sabem sobradament què significa comprar un bitllet d’una d’aquestes companyies: risc. Tothom està avisat. Norwegian, Ryanair, Vueling..., són companyies que viuen al límit. Un parell d’avaries o unes quantes baixes laborals i es desencadena el col·lapse.
El moment Hitchcock de tot plegat fou quan en Toni, company de viatge i aventura aeroportuària, em digué: "Ja que tenim les maletes fetes, agafem els cotxes, ens n’anem per Europa i ens oblidem del low cost".
Confesso que en aquell moment semblava la millor opció. Però en ple caos i desorientació ens havíem oblidat que els bitllets d’avió de tota la colla que viatjàvem junts els havíem adquirit en una agència oficial de viatges. I això té avantatges. No només ens van tornar l’import del viatge d’anada i tornada de la companyia low cost, sinó que ens van trobar un vol per a l’endemà al matí a primera hora. Ah! I en una línia regular, asseguts com éssers humans, amb espai per poder estirar mínimament les cames. És a dir, que ja no teníem la sensació d’estar ficats més de deu hores en un coniller. Això sí, era un vol amb escala, però també és cert que era fins i tot més barat que el de la línia de baix cost.
En aquest temps de revolució digital sembla que mediadors clàssics com les agències de viatges o els corredors d’assegurances, per posar un altre exemple, siguin espècies en extinció. El normal és evitar intermediaris. I és cert que accedir a la compra de serveis directament és molt més ràpid. Però amb el temps hem descobert que els consumidors som molt vulnerables davant de les grans companyies, ja siguin aèries, d’assegurances, d’energia o bancàries. La suma de la liberalització, la digitalització i la globalització té grans avantatges per als usuaris, però genera indefensió. Les grans companyies eludeixen els seus compromisos i responsabilitats darrere la pantalla o un servei telefònic que sempre comunica o que atén un robot amb una gimcana de passos inextricables. Conclusió: la majoria de mortals es cansa de reclamar i ho deixa estar.
A hores d’ara encara no tenim resposta de Norwegian quant a la indemnització per les pèrdues que ens van ocasionar i el proper pas que ens queda és acudir a l’Agència catalana del consum i/o posar-ho en mans de professionals del dret.
Sí, tots en algun moment hem vist les agències de viatges com una rèmora del passat. Però no tot el que és antic és dolent. Gràcies a l’agència de viatges, en el nostre cas Viatges Ter de Girona, només ens vam quedar un dia penjats, ens van retornar tots els diners dels bitllets i ens van trobar una solució més barata i còmoda.
Si heu de fer viatges de mig o llarg recorregut no dubteu, no us la jugueu, poseu-vos en mans de gent professional i seriosa com les agències de viatges. Encara que alguns ximples diguin que no és modern ni té glamour. Salveu els vostres vols de feina o de turisme!