​Ai, ai, ai!

06 de febrer de 2019
Fa dies que sento un anunci de ràdio que em tenia una mica estranyat. És una falca basada en un jingle -una musiqueta- que versiona amb estic flamenc una cançó de 1983 del duet italià Righeira amb una lletra re-escrita ara al servei de l’anunciant. Sigui perquè de vegades la sento quan sóc a la dutxa o en moments que no puc tenir un so clar, cada vegada que la sentia em quedava més perplex.
 
Hauria jurat que la falca diu i repeteix contínuament una mena de cosa com "Robau su dinero, ay ay ay!". La cosa està feta amb accent andalús i la pronunciació es menja lletres, ja se sap. La "r" mig desapareguda a mi em sonava com "obau". Cada vegada pensava que a la propera estaria més atent de principi a final, perquè és difícil de creure que algú anunciï que et roba els teus diners amb aquella alegria. Però passa que sempre que me n’adono, quan aconsegueixo para l’orella ja només percebo la cosa del robatori... “robau su dinero”... pot ser?
 
Avui al matí l’he tornat a sentir i m’ha passat el mateix. I al cap d’una estona he fet una cosa: assegut a la taula de feina, he agafat el mòbil, he obert la app de la ràdio on l’escolto, he clicat a postcasts i he anat recorrent el programa poc a poc buscant més o menys l’hora que l’havia sentit. L’he trobat, l’he escoltat un parell de vegades i ep! que burro -o sord- que sóc, evidentment no era possible que Bankia fes una falca de ràdio per avisar que ens roba els diners. Noooo! El que diu és que "No uso dinero, ¡ay ay ay!" i m’ha quedat clar gràcies a la veu en off que ho explica cap al final.
 
M’he quedat una mica més tranquil. És cert que de vegades es critica que avui per avui la creativitat, el valor de les idees, es tendeix a pagar poc i que moltes coses es fan pensant en la quantitat i no en la qualitat, però arribar fins al punt que algú aprovés una campanya de Bankia -tenint en compte els seus antecedents i problemes de reputació- que digués una barbaritat com que roben els diners que els deixes, era impossible. L’anunci diu que no fa servir diners i se suposa que qui parla és el client, perquè el banc, si no fa servir diners, què fa, oi?
 
Demano perdó per la meva falta d’agudesa i per ser malpensat de mena. Queda clar que pretén posicionar Bankia en la modernitat de les plataformes digitals, del sense paper, sense fils, sense visites presencials... Esperem que no sigui com l’acudit aquell del nen que va amb bicicleta i diu: "Mare, mare, mira! sense mans!, mare, mira! sense peus!... mare, mira! fenfe denfs!".
 
D’altra banda això de presumir de no usar diners, no sé jo... Si no fem servir diners pot ser perquè tornem a l’economia del bescanvi -el trueque- o senzillament perquè de fet no tenim ni un ral, que tot pot ser. A mi m’agradaria més que em prometessin un rendiment, o que no em cobren comissions... En tot cas sí que queda clar que l’anunci no ens enganya quan remata clarament que la cosa perilla, amb un avís a navegants: "no uso dinero, ¡ay ay ay!".