En Josep decideix tancar el comerç per precaució. Per respectar el confinament necessari decretat. Molt abans que aquells qui primer defensaven que no era necessari decidissin només mantenir obert els serveis essencials. Normalment, ja arriben a final de mes amb dificultats per pagar autònoms, les quotes de la seguretat social i la resta de despeses. Tot i tancar, i per tant, no ingressar res, el dia 1 d'abril se li cobra de manera automàtica la quota d'autònoms i de la seguretat social. No tindrà ingressos però pagar pagarà.

Inditex amenaça amb un ERTO si l'estat d'alarma es prorroga. Podria afectar a unes 25.000 persones de tot l'estat. Amancio Ortega el 2018 va ingressar 1.600 milions d'euros en dividends. Inditex va tenir uns beneficis el 2019 de 3.639 milions d'euros. Amb l'ERTO estaria exempt de pagar una bona part de la cotització de la Seguretat Social. Molt similar al que van viure els autònoms el dia 1 d'abril en mirar el seu compte corrent, segur -entenguis la ironia.

La Clara i la Núria van muntar fa alguns anys una distribuïdora de beguda alcohòlica artesanal. Ara amb el confinament d'aquests dies proposen fer un ERTO. Els hi deneguen: són servei essencial i no poden tancar. Mentrestant, Damm anuncia un ERTO que podria afectar fins a 400 persones. El 2018 va tenir uns beneficis de 113 milions d'euros i a recordar: la família Carceller, propietària de Damm, està relacionada amb casos d'evasió fiscal, entre altres medalles a tenir en la memòria.

Estranya manera de mostrar com "este virus lo paramos unidos". O de defensar que el virus no distingeix ideologies ni classes socials. Surt el president del govern de l'Estat i diu que fan la "major mobilització de diners públics". Meravellosa l'hemeroteca que ens ensenya que no és cert. 117.000 milions d'euros el 2020 versus 220.115 milions per la crisi del 2008. I d'aquests, més de 56.000 milions mai retornats en forma de rescat a la banca privada. Però, ni els 117.000 milions són reals.

Si en Josep o la Clara i la Núria necessiten liquiditat poden anar a La Caixa, el BBVA, el Sabadell o qualsevol altra entitat de banca privada i demanar un crèdit. L'estat les avalarà. D'aquests 117.000 milions de "la mobilització més gran de diners públics", 100.000 milions són avals per demanar crèdits a la banca privada. I sobretot, hauran de tornar amb interessos aquests diners a la banca. A aquesta banca que mai ha retornat els més de 56.000 milions de rescat. A aquesta banca que, entre les 4 grans (BBVA, Santander, Sabadell i Caixabank), va tancar el 2019 amb 12.500 milions d'euros de benefici net. Si el Josep o la Clara i la Núria no poden retornar el crèdit, ho pagarà l'Estat, o dit d'una altra manera, l'Estat tornarà a rescatar a la banca.

Surt el president del govern de l'Estat i diu que autònoms i petites empreses podran reduir de manera gratuïta la potència d'energia contractada mentre duri l'estat d'alarma. No diu que als Pressupostos Generals s'aprovarà una partida per compensar a les elèctriques. Això ho reserva pel BOE. Aquesta setmana hem vist com les grans empreses elèctriques (Endesa, Iberdrola i Red Electrica) anunciaven que repartirien entre els seus accionistes fins a 4.569 milions d'euros.

Estranya manera de mostrar com "esta crisis no la pagaran los de siempre". Estranya manera d'aprendre dels "errors del 2008" quan hi va haver uns clars guanyadors: la banca i l'Ibex35.

El gran Pedrolo als anys 50 escrivia posant en boca d'en Cros a La Terra Prohibida: "... El problema econòmic no ha estat solucionat pel règim actual: que no ho pot ser mentre ens mani una oligarquia financera...". I l'any 2020 en Cros podria dir: "l'oligarquia financera, els mercats financers i el gran capital ens continuen manant."

De moment, guanyen els mateixos que fa 10 anys, que en fa 30, o fins i tot 70, com en l'època d'en Cros. O potser no sempre guanyen.

Recordo una pancarta a l'antic edifici de Banesto a Pl. Catalunya de Barcelona, en aquell ja remot setembre de 2010, que deia "La banca ens asfixia, la patronal ens explota, els polítics ens menteixes, CCOO i UGT ens venen. A la merda!". El banc ocupat. I penso en el setembre de 2020. Ja no estarem confinats... Només ens queda perdre la por.