Recordo sovint el que em va explicar un bioquímic sortint del Palau Sant Jordi, el dia de la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana. L'Enric va recórrer a la teoria de les catàstrofes per argumentar que el procés cap a la independència s'havia accelerat de forma irreversible. La teoria en qüestió es diu com es diu, però el bioquímic era i és del parer que la catàstrofe seria quedar-nos a Espanya.

Com que sóc de lletres i tirant a pessimista, aquell 10 de març del 2012 que ara ens sembla tan llunyà vaig posar en quarantena el pronòstic de l'amic bioquímic. Però el temps ha confirmat del dret i del revés que tenia raó.

"Si hem de posar una data, la del 2014 apareix com una evidència –va dir l'actor Sergi López aquell dissabte, durant el discurs de cloenda–. Hem d'adonar-nos del moment històric que estem vivint i aprofitar-lo. Tenim a les nostres mans la força de decidir sobre el propi destí, no podem fer marxa enrere, hi som massa a prop. Catalunya ha de ser i serà un nou estat d'Europa." I va fer una crida: "Des d'avui mateix ens hem de posar tots a treballar perquè d'aquí a sis mesos justos, el dia 11 de setembre, els ciutadans d'aquest país sortim al carrer i omplim el passeig de Gràcia de Barcelona per dir ben fort que si volem, podem. Ningú no ens pot aturar si nosaltres no ens aturem."

Ha passat exactament això: molts ciutadans de Catalunya hem sortit al carrer tant com ha calgut i el procés no s'ha aturat. És més: el procés ja ha superat el punt crític a partir del qual és impossible frenar-lo. Avança inexorablement cap a l'escrutini final. Ara sembla clar que tard o d'hora votarem. La cosa acabarà d'una manera o d'una altra, però avortar-la ja no forma part del ventall de possibilitats.

I això és el que no entenen o no volen entendre els que pensen que la determinació política del sobiranisme català hauria hagut de fer figa definitivament amb el cas Pujol, o amb la derrota del «sí» a Escòcia. A veure, senyors analistes i editorialistes: el president Mas està fent coses admirables, d'acord, però seria científicament incapaç d'aturar el procés català, en cas que s'ho proposés.

Conclusió: això, a aquestes altures, no ho atura ni Déu. Aquí guanyarà la democràcia. Que no vol dir que guanyi la independència, ep. Potser sí i potser no. Al més cínic dels meus amics li agrada repetir que la democràcia també és el dret a prendre decisions equivocades.