S'intentarà que sigui tergiversat, que sigui mal vist i mal explicat, però cap organisme del poder central podrà ocultar la realitat de l'assumpte. El que viu Catalunya és un moviment d'agitació sense precedents, una riuada de gent optimista i decidida. I no ho és no pas perquè l'autoritat ho hagi decidit, al contrari: ho és perquè el poble vol, perquè el poble ho viu i perquè el poble –on també cal sumar-hi autoritats, govern i representants electes– no s'ho vol perdre. També és un moment socialment excepcional perquè es creu en la suma i en la fermesa, i perquè el procés –per molt que pesi a segons qui– no va de cares llargues.

Decidir, amb un somriure. I alguna cosa no rutlla si no es vol entendre, si es nega sistemàticament des d'altes instàncies, i si la tergiversació d'aquest sentiment tan excepcionalment pacífic que vivim és utilitzada com a argument difamatori o judicial, dia sí i dia també. Arribats a aquest punt, només podem preguntar-nos: què més li falta al govern espanyol per arribar al zenit de les accions repressives? Ja han detingut alts càrrecs i treballadors, han entrat a diaris, han requisat paperetes i cartells, i han intervingut les finances de la Generalitat.

Només falta una cosa: agafar el control absolut de la Generalitat. Anar a buscar el president i el seu govern, intervenir els Mossos i aplicar de forma efectiva la intervenció total de l'autonomia. Fets que demostren com de dura és línia empresa per Rajoy. Tan dura que ens trobem, a dia d'avui, en un escenari on podria acusar-se les figures que estan pilotant el procés i els màxims dirigents del sobiranisme civil –president d'Òmnium i president de l'ANC– d'un delicte de sedició.

Que res no ens faci viure com a normalitat això que està passant. No ho és, i cal seguir-ho denunciant, aquí i arreu. Vivim un escenari de tanta excepcionalitat i de tanta pressió que, malgrat la determinació inequívoca del Govern i de la ciutadania, les condicions per celebrar el referèndum tal com ha estat pensat són cada vegada més desfavorables. Però això no pot ser una lamentació, ni una excusa per perdre la il·lusió de seguir-ho intentant i de fer parlar les urnes. Per tot això, malgrat la intervenció de l'autonomia per la porta del darrere, cal mantenir l'objectiu comú de la majoria dels catalans: exercir la democràcia i votar.