Falten poques setmanes per a les eleccions municipals i les candidatures ja han començat a anunciar grans idees i nous projectes per enlluernar els votants. Aviat correran tot de propostes de promoció econòmica i suport a l’emprenedoria. Nous ajuts i programes, proclames sobre innovació o promoció de nou sòl industrial. I ja està bé, ja convé, però cap gran idea farà diana perquè la millor resposta a les necessitats de l’empresa no és en les grans propostes sinó en la feina petita de cada dia.
 
Els ajuntaments, especialment els ajuntaments de dimensió mitjana i gran, han de fer política de promoció econòmica, res a dir, però més enllà dels grans projectes, el millor que poden fer és donar facilitats des del funcionament ordinari de l’administració i no generar dificultats afegides. Evitar fer nosa amb un senzill programa de cinc punts: velocitat, agilitat, proximitat, pagar quan toca i mesurar per avançar.

[noticiadiari]2/255368[/noticiadiari]
 
Velocitat: els ritmes de l’administració són lents i difícils. Les llicències d’activitat han millorat relativament des que algunes es donen per comunicació prèvia, però l’urbanisme continua funcionant amb una lentitud exasperant. Costa anys aconseguir modificacions puntuals que caldria resoldre en mesos i massa sovint la instal·lació d’una nova activitat o un nou desenvolupament immobiliari topa amb el mur lent i incert de l’urbanisme. Velocitat per no alentir el creixement.
 
Agilitat: la vida es mou més de pressa que les normatives municipals i la realitat econòmica supera sempre els criteris quadriculats de la normativa. Els habitatges en planta baixa, la petita indústria amb impressores 3D o les sales de festes infantils que no són ni llars d’infants ni cafeteries, realitats que no encaixen en la regulació perquè no existien fa 10 o 20 anys. Esperar a canviar la norma ho fa tot difícil i l’administració hauria de saber aplicar la interpretació més laxa per ajustar-se a la realitat empresarial amb cintura i ritme. Agilitat per facilitar l’activitat econòmica.
 
Proximitat: la velocitat i l’agilitat demanen que les empreses puguin comptar amb la complicitat directa de la política municipal. Molts funcionaris i treballadors públics hi posen ganes i voluntat per ajudar les empreses, però d’altres no ho fan i els empresaris no poden quedar indefensos a les seves mans. No pot ser que qualsevol associació de veïns o club de lectura de barri tingui millor accés als regidors i l’alcalde que moltes empreses amb dotzenes o centenars de treballadors. Cuidar les empreses vol dir visitar-les i conèixer-les des de l’ajuntament perquè hi tinguin fil directe.
 
Pagar quan toca: els ajuntaments són clients importants per a moltíssimes empreses. Constructores, càterings de menjador escolar, enginyeries, artistes, associacions i fundacions del tercer sector, empreses de seguretat i consultores diverses depenen en bona part del que facturen a l’administració local. Pagar a temps i sense dilacions és el millor servei que un ajuntament pot fer a l’empresa. Evitar esprémer els concursos i les licitacions obligant a treballar amb marges ridículs també seria de gran ajuda. Pagar quan toca i pagar bé.
 
Mesurar per avançar: el període de pagaments o la velocitat de les llicències i les modificacions urbanístiques només es poden valorar com cal si l’ajuntament compta amb indicadors estandarditzats que ajudin a seguir-ne l’evolució. Un quadre de comandament de ciutat que permeti seguir, any rere any, una dotzena d’indicadors per jutjar amb arguments l’evolució econòmica del municipi.

[noticiadiari]2/255801[/noticiadiari]
 
Velocitat, agilitat, proximitat, pagar bé i mesurar per avançar, perquè el primer pas d’una política econòmica municipal ha de ser posar les coses fàcils a l’empresa. Ajudar, sí, però també i sobretot, evitar fer nosa.