El 9 de desembre de 1946, el règim feixista va convocar una "manifestació patriòtica" a la plaça d'Orient de Madrid per donar suport a Franco davant la decisió que volia adoptar l'ONU de retirar els ambaixadors acreditats a Espanya. La consigna era "a la calle contra la ONU!". En aquella ocasió, Franco va adreçar unes paraules als manifestants​: "El espíritu pacifico de España está suficientemente demostrado. Si nuestra libertad y nuestra soberanía peligrasen, nos convertiríamos en la verdadera manzana de la discordia. Lo mismo que ellos defienden  y administran su paz, administramos y defendemos nuestra victoria".

Al llarg dels anys, la plaça d'Orient va ser un punt de trobada per a les manifestacions de suport al règim feixista presidides per Franco i per Joan Carles de Borbó. No hi ha cap dubte que avui una bona part de la classe política espanyola aniria de bon grat a la plaça d’Orient a manifestar-se de nou contra l'ONU.

Un clatellot nou i contundent per part del Comitè de Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides és Un revés que no és el primer ni serà l’últim en l’esfera internacional en relació amb el conflicte català. La condemna a Espanya per violar els drets polítics de l'expresident català Carles Puigdemont estigmatitza encara més la imatge internacional d'Espanya. El Comitè va concloure que la decisió del Tribunal Suprem espanyol de suspendre Puigdemont de les seves funcions públiques va violar el seu dret a ser escollit, un judici que deteriorarà en la percepció global d'Espanya com a defensora dels drets humans i la democràcia​.

Aquesta condemna sorgeix en un moment en què Espanya està ignorant el conflicte polític en curs amb Catalunya, que potser està esmorteït però no està ni molt menys resolt.  Aquesta no és la primera vegada que Espanya és criticada per la seva gestió del conflicte català. El mateix Comitè de l'ONU va trobar l'any passat que Espanya havia violat els drets polítics de quatre altres líders catalans​.

En resposta a aquesta situació, Espanya hauria de considerar una aproximació real al conflicte català per abordar el tema amb valentia i respecte per la democràcia i els drets fonamentals. El Comitè de l'ONU ha ordenat a Espanya que publiqui i difongui àmpliament les seves opinions, i que prengui "totes les mesures necessàries per prevenir violacions similars en el futur"​. Això podria implicar una revisió de les polítiques actuals per garantir que es respecten els drets polítics de tots els ciutadans, inclosos els catalans. A més, una resposta que mostrés respecte i compromís per les recomanacions de l'ONU podria ajudar a millorar la imatge internacional d'Espanya en un moment en què aquesta es veu seriosament afectada.

Clar que esperar un capteniment en la línia desitjada pel Comitè de Drets Humans de l'ONU per part del govern de l’Estat que manté orgullosament com a ministre de l’Interior un exjutge condemnat en reiterades ocasions per negar-se a investigar tortures, és avui per avui una fantasia. Com advertia Franco, Espanya prefereix ser la poma de la discòrdia a acceptar una democratització plena que posi en dubte la sacrosanta unitat de la pàtria.