Alcaldables «celebrities»
«Manuel Valls aglutinarà l'anti-independentisme més evident, tot i que si vol guanyar l'alcaldia li caldran altres suports»
Ara a portada
25 d’octubre de 2018
Es fa difícil preveure si hi haurà avançament electoral a Catalunya. Tampoc és segur que Pedro Sánchez pugui allargar la legislatura tant com desitjaria. Malgrat tot, la convocatòria que està mobilitzant més esforços és la de les eleccions municipals, molt especialment les de Barcelona. I és perquè, si no hi ha imprevistos en els altres dos àmbits, les municipals seran les primeres que arribaran. El primer ring en què els partits i les ideologies –que no sempre coincideixen amb partits, últimament- posaran a prova la força que tenen, després de més d'un any en què la intensitat política ha estat prou elevada a tot arreu com perquè no puguem saber qui està fort, qui perd pistonada o qui es manté en els nivells anteriors.
Que les municipals siguin la primera ocasió de presentar-se davant dels electors des del 21 de desembre les pot alterar significativament. Hi ha, almenys, dues forces que volen utilitzar Barcelona per a un debat no ciutadà, sinó nacional (i cadascú considera “nacional” una cosa diferent). Manuel Valls aglutinarà l'anti-independentisme més evident, tot i que si vol guanyar l'alcaldia li caldran altres suports. Per això amaga tant com pot que els primers que li van proposar presentar-se van ser Ciutadans.
Al davant tindrà algú que representi l'independentisme, però no sabem encara si serà un candidat, dos o tres. La llista única la impulsa l'ANC però l'únic partit que hi dóna suport clar és Demòcrates, els escindits d'Unió. Han fet el pas endavant el regidor de Demòcrates Gerard Ardanuy, l'intel·lectual Jordi Graupera i l'ex dirigent de l'ANC Adrià Alsina. Però per contrarestar el ganxo mediàtic que tenen alguns dels alcaldables contrincants, sembla que per a aquesta llista única indepe també han fet ofertes a personatges de mitjans de comunicació, com ara presentadors de ràdio d'ara i d'abans. Això podria condicionar el PDECat, que no desitja la llista unitària però que no té de moment un candidat clar, malgrat l'interès de Neus Munté o Ferran Mascarell. I ERC, que clarament diu que no vol llista única, haurà de resistir la pressió emotiva en contra, que també serà mediàtica, i sobretot de xarxes, les tavernes del segle XXI.
Ada Colau, que continua a nivells respectables de popularitat malgrat l'altaveu crític que es desencadena contra l'alcalde vigent cada últim any de mandat, necessita paradoxalment que el debat es mantingui en temes de ciutat, aquests que ara sembla que li estan passant factura. No li anirà bé una campanya de reivindicació independentista o espanyolista. Igual que al PSC, que també té por de no tenir un alcaldable prou mediàtic i busca desesperadament un relleu a Jaume Collboni. L'ex alcalde Jordi Hereu va rebutjar tornar a presentar-se, i ara els socialistes estudien també noms de celebrities, com ara Xavier Sardà i altres figures similars. Tindrem sorpreses.
Que les municipals siguin la primera ocasió de presentar-se davant dels electors des del 21 de desembre les pot alterar significativament. Hi ha, almenys, dues forces que volen utilitzar Barcelona per a un debat no ciutadà, sinó nacional (i cadascú considera “nacional” una cosa diferent). Manuel Valls aglutinarà l'anti-independentisme més evident, tot i que si vol guanyar l'alcaldia li caldran altres suports. Per això amaga tant com pot que els primers que li van proposar presentar-se van ser Ciutadans.
Al davant tindrà algú que representi l'independentisme, però no sabem encara si serà un candidat, dos o tres. La llista única la impulsa l'ANC però l'únic partit que hi dóna suport clar és Demòcrates, els escindits d'Unió. Han fet el pas endavant el regidor de Demòcrates Gerard Ardanuy, l'intel·lectual Jordi Graupera i l'ex dirigent de l'ANC Adrià Alsina. Però per contrarestar el ganxo mediàtic que tenen alguns dels alcaldables contrincants, sembla que per a aquesta llista única indepe també han fet ofertes a personatges de mitjans de comunicació, com ara presentadors de ràdio d'ara i d'abans. Això podria condicionar el PDECat, que no desitja la llista unitària però que no té de moment un candidat clar, malgrat l'interès de Neus Munté o Ferran Mascarell. I ERC, que clarament diu que no vol llista única, haurà de resistir la pressió emotiva en contra, que també serà mediàtica, i sobretot de xarxes, les tavernes del segle XXI.
Ada Colau, que continua a nivells respectables de popularitat malgrat l'altaveu crític que es desencadena contra l'alcalde vigent cada últim any de mandat, necessita paradoxalment que el debat es mantingui en temes de ciutat, aquests que ara sembla que li estan passant factura. No li anirà bé una campanya de reivindicació independentista o espanyolista. Igual que al PSC, que també té por de no tenir un alcaldable prou mediàtic i busca desesperadament un relleu a Jaume Collboni. L'ex alcalde Jordi Hereu va rebutjar tornar a presentar-se, i ara els socialistes estudien també noms de celebrities, com ara Xavier Sardà i altres figures similars. Tindrem sorpreses.