Els diccionaris encara no ho recullen, però la paraula procés ja no vol dir només el "conjunt de les diferents fases o etapes successives que té una acció o un fenomen natural o artificial", ni el "conjunt de les diferents accions que es fan per aconseguir un determinat resultat", ni el "conjunt d'actuacions d'un tribunal de justícia en un procediment judicial des del seu inici fins que es dicta sentència". El procés és també el camí d'alliberament que han emprès els ciutadans de Catalunya i que ara s'ha encallat per batalletes que a la majoria de ciutadans se'ns escapen. Si parlo del procés, tots entendreu a què em refereixo encara que no hi afegeixi els adjectius català o sobiranista.

Això és així: la llengua viva va per davant dels diccionaris, i algunes paraules canvien o amplien el seu significat molt abans que ho beneeixi l'Institut d'Estudis Catalans.

En aquest punt del procés en què els pessimistes ja han tret a passejar la paraula atzucac, hi ha dues altres paraules –dos adjectius- que s'estan fent servir allunyades del seu significat original.  

1. Es parla de llista única quan està clar que almenys hi haurà una altra candidatura independentista que es presentarà per separat a les eleccions que potser algun dia convocaran: la de les CUP. Únic, fins ara, volia dir “que és sol en el seu gènere, que no és acompanyat per cap altre element igual”. Si tenim un escenari amb dues llistes separades (o tres o quatre) a favor del sí a la independència, llavors no hi ha cap llista única.

2. Sembla que s'està negociant a quina de les llistes han d'anar els candidats independents. Que jo sàpiga, independent és algú "que té capacitat d'actuar amb llibertat i sense dependre de ningú". En un sistema de llistes tancades i de partits amb cúpules hermètiques no té gaire sentit parlar d'independents, uns personatges que acaben tenint vot sense tenir veu. Però si resulta que els independents no poden triar ni tan sols a quina llista van, llavors potser faríem bé d'anomenar-los d'una altra manera. Més que res perquè alguns girs semàntics es consoliden tant que acaben eclipsant el significat original del mot o expressió, i en aquest cas ens hi juguem molt: podria passar que arribéssim a la independència quan la paraula independència ja s'hagués convertit en sinònima d'autonomia.