Hawai, Bombay son dos paradisos... mentre a Madrid ens distreuen amb fum, primàries i cançonetes, el govern de l'Estat ens ofega (més). Amb el Castor? La llengua a les escoles? Les autopistes radials de Madrid? Ni tan sols amb les Rodalies o l'aeroport del Prat. No només amb això. El passat divendres el BOE -l'arma de destrucció massiva més poderosa que existeix- va publicar el Real Decreto 424/2017, de 28 de abril, por el que "se regula el régimen jurídico del control interno en las entidades del Sector Público Local". Bé, un decret més dels divendres de Soraya al país del Consejo de Ministros. Doncs no, ara es carreguen els ajuntaments. També molesten, es veu.


De nou ens punxen per on fa mal. L'Estat viu en la seva torre d'ivori de la Villa y Corte i dispara contra qui fa la feina: comunitats i ajuntaments. Fa uns tres anys (desembre de 2013) tot el món local va sortir en tromba en contra de la La llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL). Ah, la racionalització. Quant de mal s'ha fet en nom de la raó, des de Robespierre a Mao. Ai. Es tractava de treure les competències dels ajuntaments. Ara es tracta de no poder tocar els diners. Bé, fins a 3.000 euros, després haurà de decidir un funcionari, un interventor. Arreglem la vorera? Ja veurem. Millorem l'escola? Depèn. Jo no he votat a un interventor mai de la vida. I vostè? Ja ens entenem. Doncs això és la revolució, el despotisme il·lustrat dels Montoro boys.


Sempre "basado en el interés general", la casta dels alts funcionaris madrilenys no deixa de modelar l'Estat com ells creuen. La perversió del sistema. Ara, ja a mig article, ho puc dir: defenso i defensaré a peu i a cavall els funcionaris públics del món local (i de la Generalitat afegeixo). Sense ajuntaments i diputacions amb prou feines podríem sortir al carrer. Exagero, potser sí, però no gaire. L'interès general és com la majoria silenciosa, jo no l'he vist mai. No podem combregar amb rodes de molí, avui són els semàfors i demà arrestats a casa. Curiós que un govern autonomenat liberal sigui tan comunista, però això ja tenia un nom i als anys trenta ja va funcionar: nostàlgia dels nostàlgics.


El que m'espanta gairebé tant com l'aparició d'aquest decret (visca el consens) és que gairebé ningú hagi dit res de res. Hola! Sí, sí, ens estan prenent la cartera. Si per la LRSAL vam sortir al carrer, ara hauríem d'armar al poble (permeteu-me la figura). És molt greu, és fatal, un atac letal a l'autonomia local. I l'autonomia local no és només fer festes majors i obrir la piscina a l'estiu. Estem parlant del primer bastió de la política social. Estem parlant de la política de primera divisió, de la de que es fa dempeus. Estem parlant de la democràcia i del sistema democràtic. Senyor Montoro i senyora Sáenz de Santamaría, si volen jugar al "joc de trons" (del PP), millor s'esperen que facin la setena temporada de la sèrie i mireu com els catalans sortim dels "jocs de la fam".