Ens pensàvem que certes discussions eren cosa del passat quan Alizzz, un productor i músic amb talent, que ha estat còmplice d’artistes com C. Tangana i Rosalía, i que disposa d’un àlbum en solitari força eixerit, ha desfilat per platós, estudis de ràdio i redaccions de diaris repetint que se sent "exclòs" de la cultura catalana. De veritat que hem de tornar a remenar ara aquestes coses? Alizzz diu que vol debat, així que, d’acord, mirarem de no decebre’l.

Sentir-te exclòs d’una cultura és una qüestió personal i, per tant, fa de mal rebatre, perquè els sentiments són els que són, però sempre podem mirar que tot plegat es correspongui, si pot ser, amb unes realitats palmàries. I si ens fixem en quina ha estat la presència de Cristian Quirante, Alizzz, als mitjans catalans d’ençà del 2021, no em sembla que es correspongui amb la d’algú que s’hagi de sentir exclòs.

A TV3, el més important de Catalunya, i entenc que símbol d’aquest imaginari esquerp amb les coses que no arrosseguin vuit cognoms catalanescos, va emetre una peça sobre Alizzz al Telenotícies, de més de dos minuts, en el mateix moment en què va veure la llum el seu disc -al novembre del 2021-, tot seguit el va acollir a "La marató" -al desembre- i el va convidar a "Al cotxe" -al març-. No està pas malament, tres peces, i potser me’n deixo alguna, sense comptar les d’aquests dies, arran del discutit "Que pasa nen?". Hem pogut escoltar Alizzz repetides vegades a Catalunya Ràdio, i a l’àmbit privat, al programa líder del país, "El món a RAC1" -novembre del 2021-, i n’hem llegit entrevistes, reportatges i cròniques de concerts al gruix de la premsa catalana.

Castelldefels, la "Castefa" que Els Catarres ja van parodiar fa una dècada -sí, noi, això ja és més vell que l’anar a peu-, és una localitat estigmatitzada, com afirma Alizzz? Posem que sí, que una mica, però, en tot cas, no pas menys que les viles de la Catalunya no metropolitana, territori que en aquests anys ha estat batejat amb noms tan inclusius i empàtics com ara Tractòria o com el país dels lazis -mot que, entenc, deu derivar de nazi, oi?-. Aquí, cadascú carrega amb una xacra o altra, i val més que no ens posem intensos.

Ara bé, flota a l’aire una pregunta pertinent: si Alizzz, havent sortit a dojo, des de fa un any, a TV3, a Catalunya Ràdio, a RAC1 i a tots els diaris del país, diu sentir-se exclòs, com s’haurien de sentir els artistes catalanoparlants en general, d’Oques Grasses a La Ludwig Band, de Mishima a Lildami, que no treuen el nas a les televisions d’àmbit estatal ni per casualitat, clandestins crònics per a uns mitjans que també paguen com a ciutadans -els públics, i pel que fa als privats, també en tenen responsabilitat com a concessions que són-, i tal vegada amb comptagotes en algun diari que se n’apiadi i tingui el detall?

Prenent com a patró de comportament el d’Alizzz, com s’haurien de sentir? "Exclosos de la cultura espanyola" és l’expressió més continguda que se m’acut. Estrangers en el que, figura, és el seu país? Senyor Quirante, pensi-hi mentre riu per sota el nas. Gràcies.