L'evolució de l'ocupació sempre va una mica per darrere de les batzegades de l'economia. De moment, Setmana Santa i en confinament, abril ha resultat nefast. Avui tenim a més de 8,3 milions de persones bé sense treballar bé amb el contracte suspès o alentit. És imperatiu allargar les suspensions temporals d'ocupació, sobretot en sectors com el turisme, que trigaran molt de temps a aixecar el cap.

El maig ha arrencat amb 3.830.000 de persones a l'atur, que se sumen a 4,4 milions de persones més afectades per suspensions temporals d'ocupació, reduccions de jornada o beneficiàries de prestacions per cessaments d'activitat en el cas del règim d'autònoms. La xifra aclaparadora de més de 8,3 milions de ciutadans i ciutadanes paralitzats, que engloba realitats molt diferents pel que fa a situació tècnica i prestacions, dóna idea de la frenada forçosa de l'activitat que ha suposat la pandèmia a Espanya. Són 5,2 milions aquells que reben alguna prestació, que segons la ministra María Jesús Montero, li costaran aquest any a les arques públiques un total de 23.700 milions d'euros.

El govern espanyol intenta posar en perspectiva les xifres de l'atur. Certament, el moment més terrible de la crisi anterior, la iniciada el 2008, va ser, en termes d'atur, l'inici de l'any 2013, amb un 26,7% de taxa. Es tracta d'una xifra inaudita a Europa (llevat del cas de Grècia) i que va costar molt que baixés del 20%. Ara, la previsió de l'Executiu per a final d'any és que aquest indicador arribi al 19%, i que baixi al 17,2% l'any vinent.

L'executiu espanyol posa també l'accent en el fet que el cop dur a l'ocupació es produís, sobretot, les últimes dues setmanes de març i les dues primeres d'abril, mentre que la tendència no va ser tan brusca en l'última quinzena d'abril, el que suggeriria que el pitjor ja ha passat. Igualment, recorda que estar afectat per un expedient de regulació no vol dir tècnicament estar a l'atur. I tot i la commoció que causen les dades, tampoc poden encaixar amb sorpresa, vist el confinament gairebé general.

Però no es poden aplicar pal·liatius a xifres tan impressionants. En només un mes i mig la Seguretat Social ha perdut prop de 948.000 cotitzants. L'atur registrat a l'abril, un mes que sol ser molt bo per al mercat laboral, va pujar un altre 7,9% (282.891 demandants d'ocupació més). I la situació seria fins i tot més tremenda sense l'efecte amortidor dels ERTO, que fins ara, segons xifres oficials del Ministeri d'Ocupació, afecten 3,4 milions de persones treballadores, el 90% dels quals motivats per força major lligada a la pandèmia. Tècnicament, no es pot parlar de desocupats: segueixen donats d'alta, i fer-se càrrec de prestacions i cotitzacions es tradueix en 20.000 milions d'euros (altres 3.700 milions van per cessaments d'activitat d'autònoms).

Els expedients són una protecció expressa dels que treballen, al mateix temps que, via cotitzacions socials i al costat d'ajornaments d'impostos, estalvia costos a les empreses. És cert que la crisi actual i l'anterior parteixen de dues situacions d'origen radicalment diferents. Tot i els problemes estructurals de la nostra economia, és una causa externa, un virus, el que ha provocat una mena de vaga patronal obligatòria instigada per les autoritats pel bé de la salut pública, que tritura o congela l'ocupació. No es tracta ara de què les bombolles es vagin inflant, encara que Espanya afronti el panorama amb una economia altament endeutada i recaptació minvada.

I també és veritat que no tot l'atur que hi ha pot atribuir-se a la Covid-19. A 30 d'abril, hi havia 667.000 aturats més que un any abans, però l'impacte real que estudien els experts pot arribar gairebé als dos milions de persones. L'atur sempre va per darrere de les patacades en la generació de riquesa. A més, el mercat laboral d'avui s'enfronta a aquesta crisi més precaritzat que fa deu anys, i la pobresa laboral és més gran. El sector dels serveis s'ha eixamplat. I els treballadors temporals, particularment elevats entre les persones més joves, són els principals perjudicats. Dels 673.149 contractes signats el mes passat, més de 614.000 van ser amb data a terme.

Que l'agilització d'aquests expedients ha estat una bona decisió no ho discuteix ningú, encara que estiguin arribant amb retard per embussos burocràtics i falta de personal i això hagi deixat a moltes llars en situació precària ni que sigui temporalment (i sense renda mínima de quarantena). Els sindicats destacaven ahir l'efecte amortidor de les regulacions temporals d'ocupació sobre l'atur, que són habituals en altres països com Alemanya. La patronal espanyola de les petites i mitjanes empreses, com Cepime, crida a prorrogar els ERTO "per evitar la fallida d'empreses".

És en el marc del diàleg social, amb representants d'empreses i treballadors, on s'ha de decidir aquest ritme, que requereix prémer la realitat de cada sector. El cas del turisme sembla evident. Les organitzacions del sector saben que, quan l'estat d'alarma acabi, no recuperaran la normalitat perquè ni es viatjarà igual ni si serà possible ocupar més de la meitat de la capacitat dels establiments. Per a les empreses, l'excepcionalitat es mantindrà. No només per aerolínies i cadenes hoteleres. També per barraques, restaurants, guies o petites empreses d'autocars. Difícilment suportaran el pagament de cotitzacions (l'ocupació de les persones afectades per ERTO s'ha de mantenir durant almenys sis mesos) i salaris si no tornen a un nivell d'ingressos acceptable.

És una bona notícia, que la ministra Montero ha deixat clar, que la porta estigui oberta perquè s'allargui i flexibilitzi la vigència dels ERTO, especialment en els sectors per als quals aquesta crisi tindrà efectes devastadors més temps. Per a moltes empreses, l'alternativa pot ser, simplement, el tancament, si no viuen un calvari que faci que la segona pota de la V, que assenyala la recuperació, es torni la segona pota d'una L. El turisme és el principal motor de l'economia espanyola. I el pla macroeconòmic recentment enviat a Brussel·les pel Govern preveu un retrocés de l'economia del 9,2% aquest any, amb una recuperació parcial l'any vinent, traduïda en un augment del PIB del 6,8%.

Encara que una part important dels avals públics de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) a préstecs a empreses vagin a companyies petites i mitjanes i a autònoms (del tercer tram aprovat de 24.500 milions, 10.000 milions), les empreses més petites i els autònoms solen queixar-se que aquest tipus de préstec no els arriba.

Març i abril són precisament dos mesos tradicionalment molt positius per a l'ocupació a Espanya, per la nostra estructura productiva, ja que el turisme pesa un 12% en el Producte Interior Brut (PIB). Perduda la Setmana Santa, salvar els mobles de l'estiu serà complicat. El pes del turisme eleva el pes de la cua d'un avió que vol enlairar-se. La via d'escapament de l'exportació seria estupenda, però el problema a què ens enfrontem és global, de manera que en general no sembla tampoc una sortida. Pel que fa al consum, cal veure fins on pot arribar l'empobriment d'una part important de la població.

A més dels ERTO, UGT insisteix en la importància de posar en marxa immediatament una renda mínima. El ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Lluís Escrivà, confia a poder tenir-la en la taula de Consell de Ministres abans que acabi aquest mes, però, d'una banda, el mecanisme de sol·licituds i primers pagaments, anant ràpidament, difícilment es produirà abans que acabi juny. I d'altra banda, l'Executiu ha avançat que prop de 3 milions de persones podran percebre aquesta nova ajuda estatal, a complementar amb les de les comunitats autònomes, en un estat on hi ha més de 12 milions de persones en situació d'ingressos sota el llindar de la pobresa o risc d'exclusió social. S'enfocarà, doncs, a la pobresa severa, i només a una part.

Amb projeccions de dèficit del 10,3% per a final d'any (partint d'un 2,8%) principalment a causa d'una caiguda de la recaptació de més de 25.000 milions i per increments de despeses, més un auguri de deute públic del 115, 7% de PIB, la petició de deixar de pagar impostos, com suggereixen sectors d'economistes i les patronals, només faria que minvar les arques de les administracions, que han de fer front cada vegada a més costos. No només per sostenir a treballadors i a empreses, sinó per pagar el sistema sanitari o l'atenció a persones dependents i a residències. Ara a ningú sembla importar el deute, segons per a què. Que es recapti menys i es gasti més és fiar-ho tot (encara més del que ja fia el Govern) a la Unió Europea.

Un apunt final positiu, tot i que hi ha bones notícies que s'aigualeixen pel camí, en la seva aplicació. Ja poden sol·licitar prestacions tant les persones empleades de la llar com les que tenien un contracte temporal que va acabar una vegada entrat en vigor l'estat d'alarma i no tenien cotització per demanar ajudes. Es tracta de dues prestacions ja aprovades però que només ara poden tramitar-se. La qüestió és el xoc amb la realitat social del primer de tots dos col·lectius, constituït majoritàriament per dones i on la informalitat és molt elevada. No només per les condicions per percebre l'ajuda (com estar donat d'alta a la Seguretat Social abans del 14 de març i comptar amb un document de l'últim ocupador acreditant que es prescindeix del servei pel confinament de la Covid-19), sinó per la tramitació, que se sol·licita per Internet. I la bretxa digital emergeix com un obstacle important.

[blockquote] Aquest article s'ha publicat en castellà a Alternativas Economicas. El podeu llegir aquí [/blockquote]