«Almendrón»

«La revolució no la podrà destruir els Estats Units, ho farà el poble cubà si algun dia decideix canviar-la»

01 de gener de 2017
L'u de gener de 1959 Cuba es va despertar amb la notícia de la fugida del dictador Fulgencio Batista. La tirania havia estat derrotada pel moviment revolucionari de l'exèrcit guerriller, comandat per Fidel Castro.

Aquests dies he estat a la república cubana per captar el so de la revolució, 58 anys després. Fa poc més d'un mes de la mort del "comandante" i als carrers el dol nacional encara se'n ressent. M'explicaven uns habaneros que la música, la vida callejera, va desaparèixer de la ciutat amb la mort de Fidel, que encara no ha tornat del tot, però que mica en mica comença a reivindicar-se de nou als carrers dels pobles i ciutats de Cuba.

El so que he pogut escoltar aquests dies és el d'un rellotge de paret, que se li ha de donar corda de tant en tant. És el d'una radio antiga, un gall que canta a les 5 del matí, el d'una màquina de cosir o el d'unes sabates gastades que repiquen sobre un piló de fusta vella. Però em quedo amb el so de la revolució. És el d'un almendrón, un cotxe vell, blau o verd, que fan servir de taxi i que em va recordar al del meu avi.

El carro del meu avi era antic i a casa el vam conservar fins que ja no s'aguantava. M'encantava. Quan hi entraves feia aquella olor d'abans, de coses antigues. I em feia pensar molt en el meu avi. Quan ja tenia 15 anys va començar a tenir petits problemes i vam haver de decidir si canviàvem peces del motor, rodes, amortidors, frens... o el llençàvem i en compràvem un altre. Ho vam intentar durant molt de temps, però fa pocs mesos vam decidir donar-lo de baixa.

La revolució cubana m'ha fet pensar en aquell cotxe del meu avi. He comprovat que no és el mateix parlar de socialisme a la ciutat que al poble. Que mentre a la ciutat trobes a faltar més zones d'internet, al poble et sorprens de veure-hi hospitals i universitats, tant a prop d'aquelles cases.

L'obertura dels últims anys amb Raúl al capdavant ha portat les bondats i els mals d'Occident però ha significat un canvi important per un illa que a partir d'ara haurà de decidir si vol seguir amb el motor vell dels almendrones, tant fantàstic pel turista, o decideix alinear-se al món occidental, el de les tauletes, bambes Nike i tomàquets transgènics.

De Cuba m'enduc bons records però sobretot les ganes de tornar-hi per seguir descobrint una illa i una gent que enganxen, atrapen, i saben viure. I pel que fa a la revolució, em fa l'efecte que, com va dir Fidel Castro, si volen la podran destruir. Però no ho farà Estats Units, ho farà el poble cubà si algun dia decideix canviar-la.