Permeteu-me una simplificació digna de tuit: la superioritat moral de l'esquerra té sentit, perquè l'esquerra té raó. Amb tants matisos i contradiccions com calgui, les idees de progrés, solidaritat, igualtat, fraternitat i justícia social són intrínsecament bones. Millors, en tot cas, que les idees que se solen atribuir (aquí, si més no) a la dreta. No es tracta de repartir carnets de bons i dolents, però que els d'esquerres en presumeixin i els de dretes se n'amaguin és fins a cert punt comprensible.

N'hi ha que sostenen que la superioritat moral de l'esquerra al nostre país és “una conseqüència tardana del franquisme” (ho escrivia fa poc en Toni Soler); n'hi ha que diuen que aquesta superioritat moral és “un vici massa arrelat” que, en lloc d'afavorir el projecte socialista, el perjudica (ho va dir José Montilla quan era president de la Generalitat). Potser sí, però tampoc cal donar-hi gaires voltes. Encara que els de dretes no siguin necessàriament immorals ni lladres en potència, en abstracte sempre fa de més bon defensar una societat amb igualtat d'oportunitats que una altra en què uns pocs privilegiats ho són cada cop més. L'esquerra, en principi i en el terreny teòric, té raó... fins que la perd. I una manera de perdre-la és, justament, exhibint aquesta superioritat, per molt que l'hagi adquirit amb causa.

Hi ha superioritats morals amb fonaments més discutibles. Amb raons menys raonables. Penso, per exemple, en la superioritat d'Europa sobre els Estats Units. O la dels gironins sobre els barcelonins. O la dels que van de seriosos sobre els representants del “hi hi, ha ha”. O la dels que s'avancen a les modes sobre els mainstream. O la de l'anomenat “món de la cultura” sobre la resta del món civilitzat. O la dels que no s'equivoquen mai, perquè no han provat mai de fer res, sobre els que fan coses i s'equivoquen de tant en tant.

Avui tots ens creiem amb dret de mirar algú altre per damunt de l'espatlla, i de deixar-ne constància escrita al Twitter o al blog. Jo sóc millor que tu, elis elis. Però això no és un pati d'escola, senyors. Ni totes les opinions són igual de respectables (n'hi ha que mereixen el menyspreu més absolut), ni totes les superioritats morals tenen raó.