Potser no cal perdre-hi gaire temps però escoltem massa veus i veuetes petulants apuntades al mal vici de repartir carnets de pureses. Potser per això paga la pena deixar-ho clar i per escrit: no ens dividireu, no permetrem que les vostres causes petites esberlin una unitat imprescindible per garantir majories per a la transformació social, política i econòmica d’aquest país.

Us volem dir que estem tips que ens considereu genteta sense criteri a la que es pot manipular amb un post o un articlet. Estem tips d’aquesta capacitat vostra d’hiperbolitzar la palla aliena i minimitzar la biga pròpia.

Us recordem que ens hem mobilitzat com un sol cos cada cop que ha estat necessari, i que hem fet nostres, mal que us pesi, l’ex-president del Govern, l’alcaldessa de Berga i el regidor de Vic.

Aneu interioritzant que no és només una qüestió d’aritmètica, que també, sinó que hem descobert la millor manera de presentar-nos al món i de reconèixer-nos: som d’esquerres, de dretes i de centre; de ciutat, de barri, de poble o de veïnat; de mar, de plana i de muntanya; som de pagès, urbanites, hipsters i de corbata; de bicicleta, de cotxe, de tren, de bus i d’avió; som gais, lesbianes, heterosexuals i persones transgènere; som de Carnestoltes i de Quaresma; som els que treballen, els que emprenen i els que cooperen; de sanitat pública i mutualistes; d’escola concertada i d’escola pública; de pell clara, fosca o bruna; d’Android i d’iOs; de carn i de peix, vegetarians i vegans... Som d’aquest país i el volem sencer, divers, net, obert i digne per poder-nos-hi identificar.

Ens importen poc o gens –ens emprenyen!-, les vostres capelletes, els vostres amiguismes i els vostres càlculs electorals menuts, perquè ara tenim un repte bellíssim i majúscul. Volem decidir el nostre futur i hem decidit que ho farem amb la millor eina que ens ofereix la democràcia: votant.

No acabem d’entendre perquè us molesta aquesta unitat d’acció i aquesta determinació. No entenem per què voleu ser conservadors en un moment feliç de revolució democràtica, però sabeu què? Que us hi podeu posar fulles, o dues pedres. I ja que hi sou, us poseu per barret els vostres carnets de pureses ideològiques, els vostres sectarismes i les vostres superiorats morals. Voleu trobar fantasmes i perills? Mireu-vos al mirall.

Però no emprenyeu, feu el fotut favor de no emprenyar i deixeu de tractar-nos com criatures a qui cal guiar quan és, precisament, la vostra actitud simplista, insidiosa i tòxica la que mira de desviar el rumb.

I, per acabar, un consell vital: mireu de somriure. No pot ser bona aquesta cara d’amargor que feu, no pot ser gaire sa escriure aquestes coses que escriviu, ni pot ser bo prendre-us seriosament les vostres proclames de plàstic.

De debò, no cal. Sabem què fem, com ho fem i amb qui comptem. Al capdavall, si no poguéssim compartir el somriure i ser persones felices, no seria la nostra causa.