L’estiu de 2021, més enllà de la sequera i la calor, va tenir un protagonista clar: l’Aeroport del Prat. Mentre en despatxos convergents i socialistes es planejaven ampliacions aberrants, veïnes i veïns del Prat, de la Ribera, de l’Eixample i la Barceloneta, de barris de Barcelona i de poblacions de l’àrea metropolitana, alçaven la veu per denunciar que no es tractava només d’infraestructures, sinó d’una maniobra especulativa que agreujava desequilibris territorials i posava en risc el dret a viure dignament als nostres barris. Aquestes veus van aconseguir aturar temporalment una operació que combinava la complicitat d’AENA amb les grans elits econòmiques locals i l’aliança de governs autonòmics i estatals. Però l'aturada només ha estat provisional.

Ara, el debat sobre l’ampliació torna a primera línia. L’obsessió de Salvador Illa, que ha situat el projecte com una de les prioritats del seu govern, torna a posar sobre la taula la vella aposta pel creixement il·limitat. Malgrat les lliçons de 2021, el PSC sembla decidit a reprendre l’operació amb el suport d’AENA i del govern espanyol. I amb la complicitat interessada de Junts, que recuperant el fil històric del peix al cove ja ha col·locat un representant al Consell d’Administració.

Es torna a parlar de la Ricarda, però no per abordar la crisi ecològica o la necessitat de preservar espais naturals, sinó com a coartada perfecta per esquivar el debat de fons. Convertir la Ricarda en l'únic obstacle mediambiental permet als defensors del projecte eludir qüestions molt més incòmodes: la massificació turística, l’elitització urbana i la concentració de riquesa en mans de grans empreses del sector.

Darrere els discursos de modernització i connectivitat que s’utilitzen per justificar l’ampliació de l’aeroport, s’amaga una aposta clara per un model econòmic que concentra beneficis i reparteix precarietat. A Barcelona, el turisme genera més de 10.000 milions d’euros anuals, segons el Consorci de Turisme, però aquests beneficis es queden en poques mans: no som els treballadors i treballadores qui n’acabem sortint guanyant. El sector turístic ocupa prop de 150.000 persones, però amb sous baixos i condicions laborals sovint inestables. Mentrestant, l’habitatge s’ha encarit més d’un 70% en deu anys, quatre vegades més que els salaris, i els barris han vist com es multiplicava la pressió sobre serveis públics ja tensionats. Ens parlen de dinamització econòmica, però el que vivim és expulsió, massificació i dependència.

Davant d’això, algunes veus proposen repartir el trànsit aeri amb els aeroports de Girona i Reus. Però això no resol res. Barcelona n’és un exemple: les paraules boniques sobre la descongestió del centre amb una estratègia de descentralització només han amplificat el problema. La pressió de la massificació a les zones de sempre no ha afluixat, mentre han aparegut nous punts de saturació com els búnquers del Carmel. Per això, connectar aquestes infraestructures no és una alternativa, és una manera de multiplicar l’impacte ambiental i territorial. Redistribuir la massificació no és frenar-la, i només fa més gran el forat negre de recursos públics destinats a satisfer interessos privats.

Arreu d’Europa, però, s’obre camí un altre relat. Xarxes internacionals com Stay Grounded posen en comú estratègies per aturar ampliacions aeroportuàries des de baix, exposant com aquests projectes serveixen els interessos de grans empreses a costa del territori i la vida quotidiana. Les experiències internacionals demostren que aturar una ampliació no és una utopia, sinó una necessitat. I cada cop més gent entén que en lloc de volar més, cal començar a aterrar.

Això no va d’avions. Va d’un model de país i de vida. De com posem fre als abusos del capital i de si decidim viure millor o seguir pagant la festa d’uns quants amb els drets de la majoria. Canviar el rumb de la ciutat i del país no és una quimera. El pròxim 15 de juny a Barcelona, serà el moment de recuperar les pistoles d’aigua, omplir els carrers i denunciar el monocultiu turístic que ens hipoteca el present i ens roba el futur.