“Pel fet de ser la primera llengua d’un nombre molt important de catalans, i pel seu paper en la història recent del país i la seva contribució a la cultura que es crea a Catalunya, el castellà haurà de tenir un estatus de reconeixement especial a l’Estat català (...) El castellà representa per al país una riquesa cultural i un potencial econòmic inqüestionable, particularment en les relacions culturals i econòmiques amb Espanya i amb Amèrica Llatina”.

Aquest és el text que el PP, el PSOE i el CNI mai no haurien volgut veure firmat per l’independentisme català. I aquest és precisament el text que les principals organitzacions cíviques del sobiranisme han escrit i firmat en el marc d’aquest fantàstic projecte que es diu elclauer.cat. Hi són totes: Omnium, l’ANC, la Plataforma per la Llengua, l’AMI, el Cercle Català de Negocis i moltes altres entitats pota negra, si em permeteu l’expressió. El vaig llegir i vaig pensar: “ja hem guanyat”. Hem guanyat perquè ja som capaços d’imaginar i dibuixar un Estat català per a tots, ja hem guanyat perquè ens hem tret de sobre el ressentiment pels 300 anys d’opressió i hem après a mirar endavant, ja hem guanyat perquè hem estat capaços de trencar els nostre propis tabús. Ja hem guanyat perquè amb aquest discurs inclusiu desarticulem l’única estratègia de l’adversari que ens podia fer trontollar de debò: la divisió interna de la societat catalana.

Crec que el procés avança a bon ritme (només fa sis mesos de l’11S!) i amb el to i les actituds precises. N’és una altra mostra la votació al Parlament d’aquest dimecres que amplia el consens al voltant del dret a decidir i al mateix temps dibuixa una estratègia escrupolosa amb els procediments. Cal ser conscients que la majoria social i política per la independència és fràgil encara. La necessitem més àmplia, més sòlida, més legitimada. Encara hi ha massa gent que dubta, cal anar decantant aquesta gent cap al “sí”. I això es fa dibuixant un projecte d’estat atractiu i inclusiu (com fa elclauer.cat), però també fent encara més visible davant els indecisos el caràcter antidemocràtic de l’Estat espanyol. La votació del Parlament va en aquesta direcció: fem-ho a bon ritme –sí, #tenimpressa!–, però fem-ho bé i no ens saltem ni un pas, perquè cada cop de porta de l’Estat eixamplarà la majoria interna i ens legitimarà internacionalment.

Què voleu que us digui, jo crec que anem francament bé.