“Let’s go shopping”, anem a comprar. És el mateix, però dir “shopping” fa més “in”. I també més “cool”.

Són centenars les paraules de la llengua anglesa, i del seu argot multiplicat, que desembarquen dia rere dia en el nostre parlar, escriure o retolar. Algunes s’hi han incrustat amb considerable força.

L’origen llunyà d’aquest fenomen fou la considerable expansió del model de vida americà (“way of life”), que la postguerra del 1945 portà a l’empobrida Europa. Pensem en la pluja de prosperitat material, nous ginys i atuells mai abans vistos, que les pel·lícules i els visitants, procedents dels EEUU, militars o no, desplegaven davant els ulls d’un continent amb restriccions i fins gana autèntica. Gana de pa, també de sabó, cases, cotxes, perfums, vestits, sabates. Havia començat amb els soldats ianquis regalant xocolata i cafè instantani: el Pla Marshall contribuí a suscitar somnis esperançats. Mots i expressions angleses semblaven caigudes del cel: swing, rock, Porter, Miller, Elvis; o un xic més tard també del cel de Liverpool (els quatre).

Ens vam acostumar a veure i acceptar “garments” per vestits; “bargain” per preu de ganga; “footwear” per les sabates; “oufit” per complements, accessoris i detalls; les revistes setmanals ens convidaven  al “time out” o oci; els hotels tenien “lounges” per sala; “open/closed”, les botigues.
     
A l’hora de manejar ginys (“gadgets”) d’enregistrament o reproducció musical teníem “play”, “off/on”,  “insert”, “ slot”, “stand by”, “tape”,” rewind”, “pickup” , o altres variants (“devices”). És freqüent trobar aparells amb instruccions (“directions”) en anglès: un LP o CD  fou un disc, les dones portaven “bodies”  i “panties”, les “play-station” foren una bogeria. “Bed and Breakfast” és usual avui als hotels, i en els aeroports acostumeu-vos a “duty free” “baggages”, “delay”, “jet-lag”. Per mar o riu “creuer”, (abans només vaixell de guerra) és popular, com “ferry” o “open air” . Per als afeccionats a la pesca hi ha establiments “at hand” on “shopping” és un plaer, gràcies al mostrari de “fishing rods” o “fishing tackle”. Us podeu comprar un “waterproof-coat” si plou. Hem exagerat un xic, potser, però els símptomes queden retratats.

Voldria encara dir que no totes les dites denominacions són noves de trinca (“brand new”); les innovacions socials en temps anteriors havien produït i exportat venerables noms d’esports: football, rugby, shoot, goal, corner, drive, goalkeeper, forward, back, que al començament s’escrivien en anglès. Adaptades al català foren futbol, xut, gol, dribli, i les altres traduïdes a porter davanter, defensa. I algunes  de més deformades: “referee” passà a  “refli, “off-side” fou orsay, (avui fora de joc), “penalty” s’encongí en penal.
 
O sigui, resumint: que la invasió començà fa temps i ara s’ha vulgaritzat. És més bonic botiga que “shop”.