Eren altres èpoques i Ángel Nieto havia de provar les motos de Derbi a les carreteres dels voltants de la fàbrica de Martorelles o a la recta de Gallecs: sense la seguretat d’un circuit tancat i amb l’amenaça permanent que aparegués la Guàrdia Civil amb una multa de trànsit. "Si Nieto no hagués estat aquí, Derbi no hauria guanyat els mundials de motociclisme. Derbi i Ángel Nieto es necessitaven mútuament i van fer un tàndem imbatible", explica Joan Ruiz, qui va ser amic i mecànic del pilot durant els anys gloriosos de la marca vallesana.

Ángel Nieto va entrar a treballar al departament de curses de Derbi l’any 1963 com a mecànic-corredor. Era una persona molt extravertida i inquieta, i de seguida es va veure que no passaria massa temps entre les quatre parets del taller. «Sempre buscava alguna excusa per anar a entrenar i provar motos», explica Ruiz. «Era indomable» recorda sense poder evitar un somriure.

Amb les anomenades Balas Rojas fabricades a Martorelles, Nieto va guanyar fins a cinc mundials de motociclisme i diversos campionats d’Espanya. «Els campionats d’Espanya els guanyàvem de tres en tres», explica Ruiz. Fora de la pista era "un tros de pa", però a dins era un competidor nat que esgotava tots els recursos per poder guanyar la cursa. Hi havia dies que, a petició del pilot, els mecànics s’havien de quedar a fer canvis a la moto fins les tres o les quatre de la matinada.

Nieto va guanyar tretze mundials durant la seva carrera, sempre en les cilindrades de 50 o 125 centímetres cúbics. Diuen que hauria pogut competir sense problemes a 250 cc, 300 cc o 500 cc, «però li faltava el punt de sacrifici per entrenar-se amb garanties per pilotar motos que ja en aquella època arribaven als 300 km per hora», assenyala Ruiz.

Era també un supersticiós nat. Sempre corria amb set pessetes que es posava en una butxaca que s’havia fet cosir expressament al mono de les curses. "Veia un gat negre o un cotxe funerari i ja es posava nerviós", explica el mecànic. També tenia pànic als avions. "L’Ángel tenia molta por a la mort i en canvi es jugava la vida als circuits cada cap de setmana", afegeix Ruiz.

En Joan Ruiz i l’Ángel Nieto van mantenir el contacte durant tots aquests anys i es trucaven en dates assenyales per preguntar-se com anava tot. "Va ser una època fantàstica", diu en Joan mentre mira fotos antigues d’ell amb el pilot, al despatx que té al soterrani de casa seva, amb les parets plenes de quadres de curses de motociclisme i una estanteria amb motos Derbi en miniatura dels anys setanta.