
ARA A PORTADA
-
-
L'Arquebisbat de Barcelona carrega contra el cartell de la Mercè: «Ridiculitza la Mare de Déu» Redacció
-
Un terratrèmol de magnitud 8,8 a la costa de Rússia fa activar les alertes per tsunami a diversos països Marc Orts i Cussó
-
«El terratrèmol més gran dels últims 14 anys»: què pot passar amb el tsunami al Pacífic? Lluís Girona Boffi
-
Álvaro García Ortiz, el soldat de Sánchez a punt d'asseure's al banc dels acusats Bernat Surroca Albet
Ángel Nieto va entrar a treballar al departament de curses de Derbi l’any 1963 com a mecànic-corredor. Era una persona molt extravertida i inquieta, i de seguida es va veure que no passaria massa temps entre les quatre parets del taller. «Sempre buscava alguna excusa per anar a entrenar i provar motos», explica Ruiz. «Era indomable» recorda sense poder evitar un somriure.
Amb les anomenades Balas Rojas fabricades a Martorelles, Nieto va guanyar fins a cinc mundials de motociclisme i diversos campionats d’Espanya. «Els campionats d’Espanya els guanyàvem de tres en tres», explica Ruiz. Fora de la pista era "un tros de pa", però a dins era un competidor nat que esgotava tots els recursos per poder guanyar la cursa. Hi havia dies que, a petició del pilot, els mecànics s’havien de quedar a fer canvis a la moto fins les tres o les quatre de la matinada.
Nieto va guanyar tretze mundials durant la seva carrera, sempre en les cilindrades de 50 o 125 centímetres cúbics. Diuen que hauria pogut competir sense problemes a 250 cc, 300 cc o 500 cc, «però li faltava el punt de sacrifici per entrenar-se amb garanties per pilotar motos que ja en aquella època arribaven als 300 km per hora», assenyala Ruiz.
Era també un supersticiós nat. Sempre corria amb set pessetes que es posava en una butxaca que s’havia fet cosir expressament al mono de les curses. "Veia un gat negre o un cotxe funerari i ja es posava nerviós", explica el mecànic. També tenia pànic als avions. "L’Ángel tenia molta por a la mort i en canvi es jugava la vida als circuits cada cap de setmana", afegeix Ruiz.
En Joan Ruiz i l’Ángel Nieto van mantenir el contacte durant tots aquests anys i es trucaven en dates assenyales per preguntar-se com anava tot. "Va ser una època fantàstica", diu en Joan mentre mira fotos antigues d’ell amb el pilot, al despatx que té al soterrani de casa seva, amb les parets plenes de quadres de curses de motociclisme i una estanteria amb motos Derbi en miniatura dels anys setanta.
Nostàlgic per devoció i convençut que el futbol morirà el dia que Xavi Hernández pengi les botes, en Lluís Vilaró és un periodista que treballa a Vallès Visió. Influït enormement per aquella TV3 amb noms com Joaquim Maria Puyal o Thomas Magnum, es dedica a cercar la notícia per l'orient i l'occident del seu Vallès natal. Ha estat a l'Agencia Catalana de Notícies, Catalunya Radio, Ona Catalana, el diari Bon Dia d'Andorra o el Canal Català, entre d'altres. Li agrada pensar que es fixa en allò que ningú més es fixa i acostuma a somniar despert durant bona part de les hores del dia. Mai va guanyar els Jocs Florals de la seva escola.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.