El marc de referència compartit en els països del nostre entorn són els "Drets Humans". Segons aquest marc, "tots els membres de la família humana" són iguals amb dignitat.

Hi ha d'altres marcs, per exemple, el dels drets animals. Ens ho explica Yuval Nohah Harari en el seu best seller Sàpiens. Ve a dir que això dels drets humans, que és bastant recent, no és pas etern i que poden venir altres paradigmes. Hi ha persones que pensen que la carta universal dels drets humans no és la referència i que la nostra espècie no hauria d'imposar patiment i dominació a les altres espècies animals. A part que una majoria de persones es pronunciïn en contra del maltracte animal com a espectacle públic, cada vegada n'hi ha més que es plantegen superar el paradigma de la superioritat de l'espècie humana sobre les altres.

Però..., a què ve parlar dels animalistes avui? M'han vingut al cap pensant en les eleccions del 27-S del 2015. Unes eleccions centrades en la independència i que es van viure de manera plebiscitària. Pels del "Sí", que van parlar de la "campanya de la teva vida" i pels de no, que van mobilitzar cel i terra per espantar els jubilats que podrien perdre la seva pensió.

A part dels partits del "Sí" i dels partits del "No", hi havia també CSQEP i Unió. Aquestes dues forces negaven el caràcter plebiscitari de les eleccions però en el seu programa tenien un posicionament sobre la relació entre Catalunya i Espanya. Més enllà d'aquests partits, el següent que va tenir més vots va ser el PACMA, el partit animalista. Pot semblar irrellevant, però en un escenari d'enorme bipolarització nacional, els animalistes van arribar a sumar 29.785 paperetes, el 0.73% dels vots emesos. Si sumem els tres altres partits minoritaris que es van presentar, superen els 45.000 vots i arriben plegats a l'1,12% dels vots emesos.

És a dir gairebé 45.000 persones que en una elecció on tots els mitjans de comunicació i la immensa majoria de partits deien que es preguntava sobre la independència de Catalunya, responen: "Benestar animal", "Recortes zero", "Ganemos" o "Pirata". Com és sabut, han estat molts els polítics unionistes que han posat el conjunt d'aquests 45.000 vots al sac del "No". Com que no van votar independència segur que no la volen, deuen pensar.

Ara per ara, no podem saber què votarien aquests 45.000 en un referèndum nítid per la independència. Podríem arribar a aventurar que amb la prohibició de la cursa de braus per part del Parlament de Catalunya, potser serien més del "Sí", però no en tenim cap evidència.

Tot això ve a tomb perquè quan es facin eleccions constituents no seria pas bo que aquestes servissin per validar la independència amb percentatge de vot. Quin sentit tindria que els independentistes obtinguessin un 49,7% dels vots i els animalistes en sumessin el 0,7%? Tal com estan les coses avui, aquest seria un escenari prou versemblant...

Unes eleccions constituents serveixen per mesurar la correlació de forces per elaborar una Constitució. Serveixen per a què conservadors, liberals, socialdemòcrates i anticapitalistes es comptin entre ells i consensuïn, a partir de la correlació de forces que en surti, el mínim comú denominador ideològic de la República Catalana. Una república que la majoria imaginem amb democràcia parlamentaria i amb alternances al govern. Però no és el mateix construir un estat semblant a Andorra que un de semblant a Suècia. En els dos països dreta i esquerra es van alternant al govern, però hi ha una gran diferència pel que fa a redistribució de la renda, la prestació de serveis públics i l'esforç fiscal dels seus ciutadans. I aquesta diferència no depèn de qui tingui temporalment el govern sinó de les bases polítiques en què s'haurà fundat el nou estat. Per tant, tot aprofitant els no tant anecdòtics 30.000 vots animalistes, cal recordar que les eleccions constituents, com bé diu el seu nom, en cap cas haurien de servir per validar la independència amb un percentatge de vot a determinats partits.