Ànims per tal de no defallir al llarg d’un trajecte que sabem incert. Incert perquè, tot i que en recordem abastament el que ja hem caminat, en desconeixem el que encara ens depara. Caminem per vies que ningú ha transitat abans. No podem apel·lar a precedents establerts perquè som nosaltres els que estem creant precedent. Hem de vigilar on posem els peus per a no fer ni un sol pas en fals. I malgrat que tenim pressa, molta pressa, no podem voler córrer massa perquè no ens podem permetre d’entrebancar-nos. Anem pas a pas, doncs, sense perdre els ànims. Els ànims convençuts que les nostres passes són justes i segures, i que ens duran allà on volem arribar, per la via que calgui.

El president ha convocat la consulta del 9-N. Ho ha fet emparat en la Llei de consultes aprovada pel Parlament de Catalunya. Emparat en la legalitat que emana d’aquest, i responent a un mandat popular. El mandat del 93% dels municipis catalans, del 79% del Parlament i del 80% dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. I, a més, sense vulnerar, ni pretendre-ho, la legalitat espanyola vigent i la seva Constitució. Per això tres representants del Parlament van acudir al Congrés espanyol a sol·licitar la delegació de la potestat de convocatòria d’un referèndum. Com Cameron va fer en Salmond a Escòcia. Davant la seva negativa, hàbilment, la cambra catalana aprova una Llei de consultes no referendàries perfectament constitucional i legal. I el president signa un decret d’acord amb aquesta i amb l’Estatut aprovat a Madrid.

El motiu que treu de polleguera al govern espanyol no és la llei en sí. Si no l’habilitat dels grups favorables a la consulta d’haver creat una eina que permet legalment evitar els seus imperatius polítics. I que permet preguntar sobre quelcom que intenten restablir com a inqüestionable: la sobirania nacional espanyola. Però que no havíem quedat que Espanya és un estat plurinacional? Així la defineix la Constitució. Perquè no existeix una sobirania nacional espanyola. Malgrat ho vulguin ignorar i amagar els actuals governants, hereus d’una Espanya de destí únic en l’universal, que mai no van estar d’acord amb la Constitució ni amb la transició democràtica de la que va néixer. I la sobirania nacional de cada nacionalitat de l’Estat rau en el seu poble i les seves institucions. Així, el president ha convocat, a dret a llei i amb tota la determinació, una consulta no referendària quant a una qüestió de sobirania catalana.

Tot i els ànims dels ciutadans i ciutadanes que no ens arronsarem, i l’habilitat dels nostres polítics per a crear ponts legítims per on seguir endavant, encara ens caldrà més determinació i coratge. El coratge per encarar els esculls que, amb menys raó que por, amb menys honestedat que fatxenderia i amb menys arguments que imposicions ens posaran al davant. I probablement no seran obstacles fàcils de saltar, és clar. I potser ens obligaran a prendre altres vies. És per això que, a més d’ànims, habilitat i determinació, també ens caldrà coratge. A tots plegats. Cadascú al seu lloc, segons la seva responsabilitat i possibilitat. Perquè ja no ens podem fer enrere. Perquè ara és l’hora. Perquè qui sap si en tindrem una altra, d’ocasió. I perquè, si perdem aquesta oportunitat, les conseqüències ens poden ser fatals. Amb ànims, habilitat, determinació i coratge, com ha dit el president. Amb el cor calent, el cap fred i el pas ferm. El 9-N decidirem.