En aquests anys en què s’ha associat carrera política a oportunisme i a portes giratòries, i ara que tota l’atenció se’ns en va a la “long and winding road” del 21-D, penso en l’Anna Simó per recordar que ella era allà des d’abans del temps del vertigen. Cal dir que ser independentista a l’Hospitalet als anys 90 no era com ser-ho a la Garrotxa en aquests darrers temps. Parlo de conviccions fondes i treballades pam a pam, sense cap promesa ni expectativa llaminera de caràcter immediat.

L’Anna és persona discreta i integral, sensible però cerebral, emotiva però no pas fleuma. Essencialment compromesa amb els seus, regida per una severitat interior de caràcter troncal, que gestiona en un suau equilibri entre sensibilitat i noció del deure i de les lleialtats. Quantes vegades, mogut per les meves ganes de saber més i més del que es cuinava entre bambolines, m’he trobat amb respostes lleument opaques, en què tots dos fèiem veure que em responia la pregunta però no me l’acabava de satisfer del tot.

Ha passat per totes les etapes: la marginalitat sorda, el menysteniment de l’establishment, l’aposta per un Tripartit que des de les files independentistes alguns veien com una claudicació quan era la necessària etapa preparatòria d’allò que estava per venir. Sempre disposada a l’autocrítica més ferotge, a compartir taula amablement amb qui se situa a les antípodes ideològiques, a escoltar qui opina diferent perquè sap que és l’única manera de créixer tot posant a prova les conviccions. Sense escarafalls, sense buscar l’enfrontament, amb una calma serena i cordial.

Però l’Anna porta uns anys dient que la política no és un lloc on t’hi hagis d’estar molt de temps i imaginant una vida després de la política. No és una idea que comparteixi del tot: el talent i la intel·ligència no són trets que ens podem permetre el luxe d’ignorar. Però parla de recuperar la seva plaça com a tècnica de normalització lingüística amb il·lusió, convençuda davant del repte de continuar servint el país, ara d’una altra manera. I qui som nosaltres per contradir-la?

Les portes giratòries són segurament naturals en certs carrils centrals de la política, però no tant quan ets una dona independentista d’esquerres que, a sobre, està pendent de judici per rebel·lió, sedició i malversació de fons. Tant se val, l’Anna, una estimada amiga, a aquestes alçades de l’article cal dir-ho, no s’ha dedicat a buscar-les. Simplement ha fet un pas al costat per retrobar-se amb una altra vocació sincera i fonda que tenia arraconada. Però, això sí, voldria dir-li que ara que miro la llista del 21 de desembre, tinc la vaga sensació que la trobo a faltar.