Ara fa exactament vuitanta anys, els republicans estaven eufòrics. Març de 1937 és la data d'una de les poques victòries clares -i encara- damunt de l'exèrcit franquista: la batalla de Guadalajara. L'exèrcit lleial va aturar en uns vint dies una ofensiva dels voluntaris italians enviats per Mussolini. L'ABC, l'edició de Madrid, que era la republicana –"diario republicano de izquierdas", s'anomenava- obria el dia 19 de març amb aquest titular: "El ejército de la República pone en franca huída, en Guadalajara, a las tropas de Italia y se apodera de cien hombres, sesenta camiones y valioso material bélico", i al costat de la capçalera inseria un article breu titulat "Jornada de gloria" (en plena guerra, la visió periodística havia renunciat explícitament a tota perspectiva. Com sabem tots, avui dia això seria totalment impensable).

Avui sabem fins a quin punt l'èxit de la República va ser flor d'un dia. La derrota va aturar l'atac dels insurrectes sobre Madrid, sí, però Franco, aconsellat per Hitler, va girar els tancs cap al nord i en set mesos va liquidar tot el front cantàbric, des de Biscaia -Gernika inclosa- fins a Astúries. La victòria de Guadalajara no va servir tampoc perquè la República en tragués lliçons d'estratègia ni res similar. Entusiasme efímer, propaganda, i para de comptar.

Avui, els demòcrates en sentit ampli estem contents perquè a Holanda s'ha frenat l'extrema dreta. Bé, en realitat, el que ha passat és que no ha pujat tant com semblava que anava a fer. I que els liberals no han baixat tant com temien. És a dir, que Geert Wilders, el líder xenòfob, no ha estat el candidat més votat. I per tot arreu se sent parlar de victòria, fins i tot a Angela Merkel. Tanmateix, seria interessant no quedar-se en l'eufòria momentània, en la "jornada de gloria", i analitzar com és que, no ho oblidem, l'extrema dreta ha pujat a Holanda respecte a les últimes eleccions. A Holanda! I com és que a cada nova elecció europea creuem els dits perquè el neofeixisme no prengui el poder. I què ha pogut passar perquè a Dinamarca un director de cinema s'hagi sentit obligat a denunciar en un vídeo els polítics xenòfobs que no consideren danesa la segona generació d'immigrants, la que ja ha nascut al país.

Geert Wilders ha aturat la seva cursa imparable, cert. Però continua sent protagonista del debat polític a Holanda, i tal vegada la seva agenda ha contaminat el discurs dels altres partits. Sense una reflexió que vagi a l'arrel del problema, el triomf contra la xenofòbia pot ser també flor d'un dia, entusiasme efímer, i para de comptar.